Raül, com sempre, omples de màgia les paraules i ens fas reviure sentiments que el tràfec quotidià i prosaic intenta portar-los a l’oblit. Gràcies per fer-los recordar.

Que bé aquesta seguretat en el futur immediat, m’agradaria tan sols poder preveure el demà. Els teus versos, amb les pinzellades d’ imatges tan suggestives , tenen la capacitat d’obsequiar-me moments de pau , perquè sé que al menys la naturalesa no ens enganya. Sempre ens acaba donant el que n’ esperem .

Raül, et superes en cada vers. El que m’agrada de la poesia són les connotacions, i en el teu poema, els suggeriments de les paraules transmeten el desig de l’alegria. Continua així.

M’ha agradat aquesta metàfora de la realitat en què vivim. Com solem dir, res és el que sembla. Fa temps que l’engany s’ha arrelat a la nostra vida, i hem aprés a viure entre la impotència i el desencant. El meu estupor , quan llegeixo els titulars dels diaris o escolto les primeres notícies del matí, és el mateix que ha sorprès la Maria.
La majoria hem seguit el camí que ens han marcat, per arribar a descobrir la gran mentida que ens han escenificat aquestos darrers anys.
Salut.

Em recordes que tota la vida he buscat alguna Ítaca, que la meva ment ha fugit buscant aquesta “vall planera i benvolent” però aquesta escapada se m’ eternitza i la foscor em dilueix tots els camins. Siguis feliç per haver-la trobat!

Raül, em fas sentir enveja, el meu “fardell” tan ple com el teu, també em porta a “ l’hora del sojorn i el pensament “ però estic molt lluny de sentir les sensacions del teu vers “i em sento a gust i lliure en tots els ports” . Et felicito per aquestes vivències que ens comuniques en el teu poema.

Hola! Després de dies he aterrat als Relats i he llegit els teus poemes. Els teus versos m’han omplert d’enyorança recordant les tardes de lectura a la vora de la mar,gaudint d’aquest plaer que tu amb tant encert ens comuniques. Gràcies per compartir experiències amb la màgia de les paraules.

ELs teus versos
n'hi ha una altra que es repeteix
..........
sense deixar cap rastre sobre l'arena
.............
L'espuma esborra el caminar
...
m'han transportat, una vegada més, a sentir la vida com un breu instant dins del temps etern l'univers i, per tant, a intentar viure intensamant tots els instants que pugui.
Gràcies.

M’agrada el teu optimisme, m’agrada contagiar-me i espero aquesta nova renaixença.