Sonets de l'edat sàvia [5]

Un relat de: rautortor
Dansa de la lluna

Dansa, cor meu, punteja al teu teler!
Serà un tapís de lotus, teixit d’ones,
un sol de mitjanit, lluna d’estones.
La dansa és levitat, estel lleuger.

Dansa d’amor marcit, com el roser
que plora, espina i flor, quan l’abandones.
Llavors, el ball és solitud, espones
de estiu, foc a l’entranya del terrer.

Dansa, esperit, malgrat el cansament,
deixa’t portar pels contrapunts de l’aire!
La lluna balla el vals en quart creixent;

si és plena, atia el ritme del dansaire
que la lluna minvant torna prudent;
la nova plora i riu, però no gaire.

Comentaris

  • Dansa[Ofensiu]
    tomas.arcas | 28-09-2016

    Raül, et superes en cada vers. El que m’agrada de la poesia són les connotacions, i en el teu poema, els suggeriments de les paraules transmeten el desig de l’alegria. Continua així.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

179 Relats

621 Comentaris

112820 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen