Cercador
Sonets de l'edat sàvia [6]
Un relat de: rautortorLlàgrimes de gebre
Plora el febrer amb llàgrimes de gebre
pel bes poruc d’un sol mig adormit;
mes, sap segur que el plor serà lluït:
duu diamants la sina de l’orfebre.
Just al seu temps, els solcs han de concebre
tantost el foc penetri el ventre humit;
pregon el fruit, de gemmes ben guarnit:
cal estar prest quan l’aura el vingui a rebre.
La pluja encén la saba enamorada,
broda el pendís i engresca la fassera;
l’hort va de part, pinzells per l’enramada.
Per què fresseja, doncs, la ventolera?
Pot ser que enyori els dies de gebrada...
No sap que el gebre ha dut la primavera?
Plora el febrer amb llàgrimes de gebre
pel bes poruc d’un sol mig adormit;
mes, sap segur que el plor serà lluït:
duu diamants la sina de l’orfebre.
Just al seu temps, els solcs han de concebre
tantost el foc penetri el ventre humit;
pregon el fruit, de gemmes ben guarnit:
cal estar prest quan l’aura el vingui a rebre.
La pluja encén la saba enamorada,
broda el pendís i engresca la fassera;
l’hort va de part, pinzells per l’enramada.
Per què fresseja, doncs, la ventolera?
Pot ser que enyori els dies de gebrada...
No sap que el gebre ha dut la primavera?
Comentaris
-
magnífic[Ofensiu]Atlantis | 24-02-2020
He llegit en un comentari que vas posar diversos sonets a l'any 2016. Els hi buscat i he començat per aquest. M'ha agradat molt i la rima i l'accentuació em sembla perfecta. Flueix molt bé, millor que alguns que he escrit i les imatges son molt boniques. Se'm duria haver passat llegir-te'ls. Continuaré.Felicitats.
-
Llàgrimes[Ofensiu]tomas.arcas | 28-09-2016
Que bé aquesta seguretat en el futur immediat, m’agradaria tan sols poder preveure el demà. Els teus versos, amb les pinzellades d’ imatges tan suggestives , tenen la capacitat d’obsequiar-me moments de pau , perquè sé que al menys la naturalesa no ens enganya. Sempre ens acaba donant el que n’ esperem .
l´Autor
223 Relats
757 Comentaris
139859 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma