Sonets de l'edat sàvia [4]

Un relat de: rautortor


Batecs de marinada

Dedicat a la Montserrat Torres

Som d’una platja oberta on bat el sol
lliure de noses; dansa de gavina
que enyora el pi roquer, rauxa a la sina
malgrat la veu llunyana del bressol.

Ens hem armat amb nits de marejol
per vèncer la maror que ens amoïna;
vaixell ardit és l’urc que ara pentina
el vent matiner, sospir que aixeca el vol.

Com n’és d’amable l’aigua de la cala,
llisa i brillant, mentre modula el lleure!
Complau gaudir del remoreig que exhala

l’escuma flonja, i deturar-se a beure
la fresca serenor que el vent regala:
la marinada al cor, t’ho pots ben creure.

Comentaris

  • Record[Ofensiu]
    tomas.arcas | 12-09-2016

    Hola! Després de dies he aterrat als Relats i he llegit els teus poemes. Els teus versos m’han omplert d’enyorança recordant les tardes de lectura a la vora de la mar,gaudint d’aquest plaer que tu amb tant encert ens comuniques. Gràcies per compartir experiències amb la màgia de les paraules.

  • Cala Canyers[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-09-2016 | Valoració: 10

    M'has fet reveure la cala Canyers, a Palamós, petita, estreta, allargada, transparent. El silenci només trencat per la remor de les ones petites, petitíssimes. Un poema tan ben escrit, un sonet tan ben reeixit com el disseny de les cales petites de la Costa Brava. Una forta abraçada, Raül.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

179 Relats

621 Comentaris

112739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen