Sonets de l'edat sàvia [1]

Un relat de: rautortor

Ítaca, al capdavall

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca
K. Kavafis.


De viatgers sol·lícits i obstinats
és no donar l’esquena al dia a dia,
ans resistir l’embat de la fatiga
mal que suposi més d’un desengany.

Tots els camins fan cap a alguna vall
planera i benvolent, l’Ítaca amiga,
la que al capvespre acull, franca i tranquil·la,
tants de neguits que el temps ha cabdellat.

Un cop allí, caldrà tastar la flaire
perfumada d’un lleure merescut,
tot recomptant els guanys del llarg viatge

feliçment fondejat, i amb molt de gust
trenar records daurats que han deixat rastre,
sense oblidar ni un somni del futur.

Comentaris

  • Brillant[Ofensiu]
    iong txon | 12-09-2016 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest teu sonet. Sens dubte ets un dels mestres del lloc en aquest art de dir les emocions en vers. Te'n felicito.

  • Viatge[Ofensiu]
    tomas.arcas | 12-09-2016

    Em recordes que tota la vida he buscat alguna Ítaca, que la meva ment ha fugit buscant aquesta “vall planera i benvolent” però aquesta escapada se m’ eternitza i la foscor em dilueix tots els camins. Siguis feliç per haver-la trobat!

  • Ah, els somnis!![Ofensiu]
    unicorn_gris | 06-09-2016 | Valoració: 10

    Alguns tenim somnis (ambicions o no) i insistim en fer-los realitat. És característic de l'ésser humà lluitar pels nostres somnis. És clar que el camí és complicat i la sort a vegades negativament traidora. Ja ho diu el refrany: "molts són els cridats i pocs els escollits".

    Però és que Ítaca és tant temptadora...

    Et deixo fent el teu camí, rautortor. A reveure!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

179 Relats

621 Comentaris

112822 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen