és el que ha produït en mi aquest relat.

He hagut de reprimir la rialla, doncs no es pla posar-se a riure sola.

Què bo! realment tens una imaginació desbordant i un cervell on hi viuen els més estranys i diferents personatges
en perfecte sincronia...

realment el teu cap és un món ple de combinacions....

I els teus relats ens ajuden a gaudir uan mica del que bull allà dins...i sí, a vegades cal llegir-los un parell de vegades o tres, però qui diu que això és un problema i no un plaer?

Quan he acabat de llegir, me n'he adonat que em costava respirar, feia estona que no ho feia, impossible amb aquell seguit de frases, amb aquell ritme trepidant que em feia sentir l'ofeg del protagonista en els meus pulmons..

Aleshores he vist que jo no tenia les mans lligades i la cadira només era un estri per seure i he respirat profundament, agafant aire, a poc a poc

quina delícia, la vida!

Crec que aquesta és la millor prova de que aquest és un molt bon relat, d'aquells que realment gaudeixes quan els has acabat i t'adones que, per sort, són només relats.

Quina sort
perdre's en les lletres.
Que bé com les mescles i en fas relats.

Els qui restem fora no tenim res.
Som muts i sords, sols en la nostra buidor.

Hauré de llençar el diccionari groc, de que em servirà, ara?

volar, volar ben amunt,
i no mirar,
això he aprés,
tants cops al meu cos!
per poder ser una cigonya
volant cap a la Seu amb el bec ple
la Seu, la finestra, tu