El marit

Un relat de: Montseblanc
Ha plogut durant tota la setmana. El mes de març ja s’acaba i la primavera, de moment, només s’ha manifestat en una humitat que rellisca per tot arreu. Però el dissabte comença amb uns agosarats raigs de sol que s’esmunyen entremaliats pels foradets de la persiana del dormitori i es deixen caure esgotats sobre les pestanyes de la Diana.

Obre els ulls i els torna a tancar. Ja deuen ser cap a les vuit del matí. Mira al seu costat i veu que el seu home ja s’ha llevat. S’aixeca badallant i pensa en tot el que té per fer. Passa per davant de l’habitació de les bessones i els ajusta la porta, dormen profundament. Les ha sentit arribar tard, de la discoteca... Això ja no hi ha qui ho aturi. I elles fa tres setmanes, des del seu aniversari, que a la més mínima discussió, deixen anar “ja tenim divuit anys i podem fer el que vulguem”. Doncs, apa, campi qui pugui...

La Diana va cap a la cuina i es posa un got de suc de taronja mentre espera que se li facin un parell de torrades. Per la finestra veu com ell està arrencant herbes del jardí. S’esborrona i no pot evitar fer una passa enrere. La torradora expulsa les torrades i la Diana deixa anar un crit gairebé infantil.

Quan un quart d’hora més tard, dutxada, vestida i amb un pot de pintura roja per repassar els gerros, surt al jardí, veu que ja no queda ni una sola herba i que l’olivera, encara que una mica tard, està esporgada.

“Vols que faci alguna cosa més?” li diu ell i ella es torna a sobresaltar. Se’l mira. A la cinquantena, alt i gruixut, amb una mica de sobrepès, amb la mirada bovina i les ulleres de muntura antiquada.

“He canviat les dues bombetes fosses del traster, he arreglat el dipòsit del bany petit que perdia aigua i he engrassat els rails de la porta del garatge”. Diu ell mentre se la mira com si no la veiés.

Ella li diu “carai, sí que fa estona que hi ets posat” mentre es pregunta si hi ha una intenció oculta darrera de totes les tasques fetes.

“Si vols ja pinto jo els gerros, així tu pots fer d’altres coses” afegeix tot seriós.

I ella li diu que sí i se’n va a fer la compra.

Dinen tots quatre junts. Feia dies que la casa no es veia tan endreçada. La Diana pensa que hi havia adobaments que feia anys que estaven per fer, i avui estan quedant tots solucionats. Les bessones picotegen els macarrons mig endormiscades, només parlen per dir que no volen postres i que se’n van a casa d’una amiga, que s’hi quedaran a passar la nit.

Ells dos mengen la fruita en silenci. La Diana no sap si serà capaç d’aguantar tota una tarda sencera allà, amb ell, sense res a dir-se. Però sembla que ell li llegeixi el pensament, “fes la teva, dona, no pateixis per mi, tinc pensat portar el cotxe a rentar i després vull blanquejar les juntes de les rajoles de la cuina, que sembla que ja els hi toca”.

Així que ella se’n va a la perruqueria, passa a veure a sa mare i arriba a casa a l’hora de sopar.

Ell ja ha parat taula, a la cuina mateix, on les rajoles recent rejuntades semblen noves de trinca. Ha encès un parell d’espelmes i sona una musiqueta embafadora. Ella se’l mira ara amb més atenció. Els pantalons de pinces grisos, que ja no es porten. El polo de color visó ficat per dins, marcant tota la corba de la panxa. Ben afaitat, els quatre cabells que li queden ben pentinats... En conjunt el veu com gris, com descolorit, com si no fos allà de veritat. Però hi és, i ha fet totes les feines pendents de la casa, i això s’ha de reconèixer.

Després, al llit, a les fosques, ell li agafa la mà i la posa sobre els pantalons del pijama d’ell, perquè ella noti la seva erecció. Ella deixa la mà morta sobre aquell penis gruixut i calent. Sap que és ella la que ha de decidir. Que ell l’acaba de convidar, de mostrar la seva disponibilitat. Fa uns vuit mesos que la Diana no fa l’amor. Es pregunta quan de temps fa per a ell...

Ella n’havia sentit parlar, pensava que era una llegenda urbana, allò dels marits substituts. Es deia que quan el Govern necessitava dels serveis d’algun ciutadà, el reclutava obligatòriament per fer la feina, de forma secreta. No solien ser tasques senzilles, podien durar un dia, dos, setmanes inclús. L’home de la Diana era expert en llengües polisintètiques, potser per això se l’havien endut. I mentre aquell ciutadà estava donant servei a la pàtria, perquè no hi hagués cap perjudici per a ell i la seva família, enviaven un substitut, una persona que el suplantava i que havia de ser acceptada completament, sense demanar-li ni una sola explicació que potser ni tan sols podia donar, ja que el substitut era solsament un funcionari més en l’engranatge del Govern.

La Diana n’acaba de tenir l’exemple. Aquest desconegut, que ha aparegut pel matí a casa seva, d’aspecte anodí, però que ha fet totes les feines amb mestria. El que no s’imaginava ella era que el servei arribés fins a aquests extrems. Deu ser el “normal”, és una “substitució completa”. I per què no? El penis segueix dur sota la seva mà... I la Diana comença a moure els dits amunt i avall acariciant aquell cilindre que batega sota el cotó.

I el diumenge comença com el dissabte, amb el sol llepant les parpelles de la Diana. Obre els ulls, s’estira, se n’adona que encara va nua, se li escapa un gemec tot recordant els orgasmes de la nit. Ves qui ho havia de dir, aquest home d’aspecte inofensiu i gens eròtic li ha donat un plaer que feia molts anys que no sentia. Se n’adona que està sola al llit, ell ja s’ha llevat, ja deu estar arreglant alguna cosa... Es posa la camisa de dormir i baixa cap a la cuina. El seu marit és assegut al costat de la taula fent un cafè. Encara porta l’americana posada, la corbata mig torta, el maletí als seus peus. L’altre ja no hi és. Es miren en silenci. Ella es posa un got de suc de taronja i endolla la torradora.

Comentaris

  • Realment apassionant...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-12-2018 | Valoració: 10

    Des del principi al final, tota una història molt senzilla i molt agradable de llegir i a la vegada d'una familia normal, amb totes les idees d'humanitat. Molt bé redactat, fins a la culminació d'una situació molt agraïda per a la dona, que és molt sensible i molt eroticament entre el seu marit.
    M'ha agradat llegir-ho i m'ha semblat molt formós, amb el seu marit.
    Una abraçada dolça...
    Perla de Vellut

    Ja em diràs en la meua pàgina...

  • Futur?[Ofensiu]
    gustav | 18-10-2018

    El teu relat té un cert aire de distòpia que m'agrada molt. Tal com gestiones la informació tot sembla real, quotidià, però, al mateix temps, traspua una atmosfera asèptica que suggereix des del principi un món paral·lel.

  • És ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 10-10-2018 | Valoració: 10

    ... curiós, sembla tot un somni molt ben plantejat. I genialment redactat.


    Sergi : )

  • És ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 10-10-2018 | Valoració: 10

    ... curiós, sembla tot un somni molt ben plantejat. I genialment redactat.


    Sergi : )

  • És ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 10-10-2018 | Valoració: 10

    ... curiós, sembla tot un somni molt ben plantejat. I genialment redactat.


    Sergi : )

  • És ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 10-10-2018 | Valoració: 10

    ... curiós, sembla tot un somni molt ben plantejat. I genialment redactat.


    Sergi : )

  • És ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 10-10-2018 | Valoració: 10

    ... curiós, sembla tot un somni molt ben plantejat. I genialment redactat.


    Sergi : )

  • És ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 10-10-2018 | Valoració: 10

    ... curiós, sembla tot un somni molt ben plantejat. I genialment redactat.


    Sergi : )

  • Ninots[Ofensiu]
    tapisser | 30-09-2018 | Valoració: 10

    M'agrada molt la figura d'un marit substitut, molt.
    En el món de la vida quotidiana hi hauria d'haver substituts de moltes coses, amants, fills, polítics, rellogats, periodistes... Com en el teu relat, segur que sortiríem guanyant en moltes coses.
    Un petó i moltíssimes gràcies pels teus comentaris a les meves bajanades. Venint de tu és tot un honor.
    Albert

  • SOLITUDS[Ofensiu]
    kefas | 17-09-2018

    He comentat el relat amb un parell d’amigues i m’han dit que si troben algú amb la meitat de les habilitats i bona disposició d’aquest substitut, són elles les que s’hi posen bé. He deixat caure que si és per habilitats de bricolatge, en podem parlar

    Per altra banda és una aconseguida història de solituds. Tres solituds que s’encalcen per anar tirant. Si Hopper l’hagués llegit, segurament li hauria inspirat algun dels seus quadres

  • El nou marit[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-09-2018 | Valoració: 10

    Caram, aquest nou marit està molt ben parit! Una ficció tan ben descrita que talment podría ser realitat… i per què no? La literatura té això, imaginar i escriure la imaginació. Felicitats! Ah, i moltes gràcies per manifestar els teus dubtes pel meu poema. He aclarat allà que l'oblit és per les presoneres polítiques que tenim, barrejat amb la lluita per la veritat de la realitat que ens toca patir. T'agraeixo molt la sinceritat. Una forta abraçada, Montse.

    Aleix

  • Sorprenent...[Ofensiu]
    Akeron343 | 13-09-2018 | Valoració: 10

    M'encanta el to de subtil ciència-ficció, l'arrambada eròtica, i com sempre la manera com descrius. L'he llegit una mica amb la sensació de quan llegeixo Philip K, Dick, sense arribar a l'esquizofrènia dels seus relats, però amb la sensació de quotidianeitat futurista, i la sensació de no saber en absolut "per on sortirà l'autor".
    Com sempre, felicitats.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Naiade | 12-09-2018 | Valoració: 10

    Un relat molt ben escrit, descripcions acurades que et transporten i et sembla veure'ho com un film.
    una abraçada

  • Molt bo.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 11-09-2018 | Valoració: 10

    És un relat molt aconseguit en "imatges", descripcions i una acció ben descrita. En general tot molt comprensible. I l'home ja se li veia un cert interès... és clar que si portaven 8 mesos sense fer-ho, ja s'entén...

    Al final tot ha acabat bé i s'ha reiniciat (o fet) sexe. M'alegro per ells. El sexe no s'ha d'acabar quan tinguis fills, crec jo.

    A veure quan t'animes a fer la continuació d'aquesta història, tot i que potser és millor que no la facis perquè podria voler-se convertir en una sèrie regular.

    Una abraçada, Montseblanc!!!

  • Molt bo[Ofensiu]
    brins | 09-09-2018 | Valoració: 10

    Escrius de meravella, Montseblanc, saps fer arribar al lector totes les sensacions que la vista i el cor et perceben.

    Agraeixo moltíssim el comentari que m'has enviat, és un honor per a mi saber que bons escriptors com tu em llegeixen.

    Una abraçada molt, molt afectuosa,

    Pilar

  • Cilindrada[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 09-09-2018 | Valoració: 10

    Un relat amb cilindrada, molt escaient per llegir avui, un dia rúfol. Una història que atrapa del començament fins al final. Un relat, el qual, com a home que sóc, em veig retratat i com a dona que no sóc, em sento solidaritzat. Perquè ambdós personatges són la mateixa cara d'una sola moneda. Perquè és "gros" que hi hagi tantes parelles, de conveniència o simplement per pura inèrcia que visquin en la més absoluta monotonia. La institució de la família, tal com l'entenem en el moment present té els dies comptats, temps al temps.... M'ha agradat on dius:" La Diana comença a moure els dits amunt i avall acariciant aquell CILINDRE que batega sota el cor". Salut, Nil.

  • M'ha fet pensar en 'Trajecte final' de Pedrolo[Ofensiu]
    Mena Guiga | 08-09-2018

    Històries d'un caire així, que llavors eren futuristes.
    Avui en dia ens trobem que ja ni marits no calen, perquè canviar de parella és el pa de cada dia en el jovent -la gran majoria. Canviar, perquè massa 'sempre' el mateix desencisa. Les novetats, sobretot si són per 'a millor' (li arrenja la casa i la 'ben serveix', hhahahahahahahah)...benvingudes (més hahahahahhaha de quatre rombes, hahahahha).


    Lídia

Valoració mitja: 9.78