Sembla mentida que una cosa tant important sembli gratuïta i moltes vegades resulta molt cara. Fan falta aquests relats per tornar aprendre consciència. Fantàstic amic Jaume.

Molt amic Jaume de Lleida comparteixo completament amb tu tal relat i, que tantes i tantes vegades ha passat en el nostre cap aquest idea. I sembla que no som capaços d‘exterioritzar-la que decidim a ser tornats a enganxar-nos feliçment.

De veritat que m’ha agradat molt. És un relat molt complert i fa raó al nom. Estimat autor, estic d’acord amb tu quan dius que no ens aniria gens malament poder-nos abraçar sovint i, sobretot amb la gent que més estimes. Però l’experiència em fa dir que la gent no hi està acostumada i no ho veu com una necessitat, que hi farem!!! No diuen que tot és educable, doncs, tenim feina. I per últim, quan i on?????

Qui diu que no podem imaginar més enllà de les paraules, clar que sí ...

Reivindicatiu, però amb final feliç.

Les paraules ho diuen tot, molt intens.

Ostres, fa pensar i riure una estona, molt bo.