FAL·LUS BEN DISSENYAT

UN FAL•LUS BEN DISSENYAT

El primer cop que el vaig veure,
em va impressionar: esvelt, nu,
tal i com va néixer, color terra,
pell bruna, ben eixerit, trempat, dur
un gegantesc fal•lus ben dissenyat.

M’hi vaig apropar ben arran,
restí mirant-me’l, avall i amunt;
fou un moment del tot emocionant,
mentre el meu cos s’anava preguntant,
amb quin esforç s’hauria enlairat,
i com és de suposar, ell, restà ben mut.

No volia anar-me’n del seu costat,
i tot i fer-se tard, quan ja se m’aclucaven els ulls,
no m’importà, allà estant, fins a l’albada,
haver-me quedat ajagut en un jaç de pedra.
Així fou com em convertí en ànima enamorada
de l’abrinat i lleidatà campanar de la Seu Vella.