Clàudia, no coneixia la història de "la verge de la casa de tu vida" (per anomenar-la d'alguna manera) però en el moment en què vaig escriu-re aquest relat (?) tampoc m'importava massa. Em va sobtar només el fet de què ser verge fós motiu de burla i que per això s'hagués d'amagar, i no només en "la casa de tu vida", sino en la casa de la mía.

Sobre la importància de perdre la virginitat... jo també ho havia mitificat molt, la veritat, però cada vegada més trobo que com diu la Clàudia, "no és ni bo ni dolent, només un pas més a la vida"... que no cal, ni s'ha de mitificar perquè després venen els arrepentiments (innecessàris crec) dels quals parla la rosaur. Si no ha estat tan bé com et pensaves, el pròxim cop serà millor...

Sense presses... però tampoc sense impediments.