Crònica d'una obsessió (potser d'un amor). "Este juego ha terminado mucho antes de empezar" (Part II)

Un relat de: Sukre

IX.

Mira la noia. Ella no diu res.

X.

El sopar ha estat bé, però ara m'han deixat sola. Qui sap quan arribarà la Júlia. Decideixo anar a passejar, no necessito ningú per passar una bona nit, em dic, però quatre passes més enllà hi ha un algú, disposat a ser ningú, si cal, per estar una estoneta amb mi, o almenys això crec jo. Torna a ser ell que em ve a socórrer en moments de soledat. Parlem. 5 minuts. 10. Mitja hora. El truquen. Em Truquen.

-Si?
-Si?
-Estic a dintre ja.
-D'acord, ara surto a buscar-te cuca.
-Val. Fins ara.
-Un petó sexi. Fins ara.
-He de sortir a fora.
-Si, jo també.

Sortim. La Júlia em porta un regal. Un panellet gegant, de maria. Els panellets em tornen boja.

No sé com surt el tema dels regals i jo, com qui no vol la cosa, li faig notar la meva decepció després del rebuig per part seva, del meu cordó. Em diu que ho sent, que el pròxim dia l'hi torni a regalar (bé, això vol dir que hi haurà pròxim dia) i que, perquè vegi que li sap greu de debò, ell també em fa un regal. Una carta. The Jolly Joker, diu.

XI.

Em mira. Torna a mirar a la noia i es decideix a marxar, qui sap si a baix o a algun altre lloc del món.

XII.

-Tal com et vaig prometre, tinc una cosa per tu.

Em fico la ma dins la màniga de la jaqueta i després d'unes quantes maniobres aconsegueixo treure'm el cordó del canell i el poso sobre la seva ma, estesa.

-Fa estona que hi penso. No t'ho volia dir. Començava a pensar que ja no t'enrecordaves.
-Buscava el moment.
-Així, al final no el vas llençar.
-No, tenia l'esperança... Vaig fer bé, oi?

Somriu. Parlem. Ens separem. Jo ballo per aquí (...i amb les mans a la cintura...), ell balla per allà. Ens creuem. Somriem. Ens tornem a creuar. Em saluda treien la llengua. Prement els ulls, mig somrient. Jo faig igual. Tornem a parlar.

-He de marxar. A veure si ens veiem un dia d'aquest, d'acord?
-Si. A veure.
Somric. Dos petons. I segueixo ballant. Feliç.

No sé com, ja sóc al llit. M'estiro i llegeixo: "M'hagués agradat quedar-me més estona amb tu, el teu regal m'ha fet molta il·lusió. Bona nit. Un petó."

Torno a somriure i m'adormo dolçament.

XIII.

-Adéu!

Jo, moc una mica el cap, amunt, intentant dir adéu sense necessitat d'obrir la boca. Ho sento. Estic paralitzada. Per una banda, la del meu cap, que ha retrocedit fins arribar al clímax de la història... Allà. la felicitat augmenta, el ulls s'apropen...

XIV.

Tanta festa seguida m'ha deixat com a record (entre altres coses) un bon refredat. Tinc febre i m'he passat tot el dia al llit. Li faig saber que m'agradaria que estigués aquí, amb mi, fent-me companyia, com ha fet altres cops que m'he trobat sola. Si per ell fos, ho faria sense dubtar-ho ni un moment, em diu. Però no pot ser. Així que estirada al llit, em giro cap a un costat i tanco els ulls. Noto els seus peus freds embolicant-se amb els meus. Noto les seves cames doblegades seguint el camí de les meves. La seva pelvis prement la meva. El seu pit pell a pell amb la meva esquena i el seu cap junt amb el meu. Amb la boca just al costat de la meva orella. El sento respirar. Ell em mira. Una ma explora el meu cos, sota els pantalons, m'acaricia la cuixa. L'altre, estén un dit, que suaument em recorre l'esquena. Em fa un petó. Primer al costat dels llavis. Després al coll. Amb un altre em tanca els ulls. M'adormo.

-Tant de bo pogués estar aquí amb tu, fen-te companyia.

L'endemà, un somriure estúpid s'apodera de la meva boca. Sóc feliç? Tot va tant bé...

O no.

Les meves espectatives es desplomen. Alguna cosa em diu que quelcom no va bé.
Que la seva mentalitat vers a mi ha donat un gir de 180º o que, tal vegada, tot ha estat fruit de la meva imaginació.

-Marta, com a amiga, t'haig de dir una cosa. Tot i que no sé si hauria...
-No cal. Ja ho sé.

XVI.

Per l'altra banda, la de la realitat, les esperances minven, desapareixen i els ulls són cada cop més lluny de mi.

Baixo a baix i ja no hi és. Ha marxat. Amb ella. I jo...

El gust ara amarg del tè se'm repeteix. Mentides. M'enrecordo de la carta, The Jolly Joker deia, Alegre Bromista...

Em marejo. Arrepenjo el cap a la finestra de l'autobús. A fora fa fred. Necessito un piti.

Me'n vaig a dormir.

Demà no serà un altre dia.

Comentaris

  • Desordre caòtic aparent però[Ofensiu]
    filladelvent | 10-08-2006

    al cap, sorprenentment, queda força clara la història, i l'estil m'ha agradat molt. He llegit el comentari de la Tiamat, i realment si que té força punts en comú amb el seu conte de l'Amelie en versió gilipolles. M'agrada com escrius... et continuaré llegint,

    -Filladelvent-

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: