I...

Un relat de: Sukre

El noi maco es diu Arnau. Però segueix sent el "noi maco". Internet fa miracles i jo vull aprendre a ballar flamenc. I anar al parc de la Ciutadella o al de l'Agulla, i fer malabars amb la Mònica. I després anar a fer un te. I explicar acudits que només em fan riure a mi. I riure. I fer riure. Llavors, la Mònica, explicarà l'acudit de l'asterisc que va a la festa de punts. Ja el sabem tots, però riurem igualment. I jo l'explicaré al revés. Explicaré el de l'asterisc que s'ha posat massa gomina. I tothom dirà que és més bo l'altre. I el te es refredarà. I no quedaran més sucres perquè els hauré acabat tots. I el te tindrà el mateix gust de sempre. De sucre. Sigui el te que sigui. La Sandra estarà cansada i demà no anirà a esquiar. I jo voldré anar a viure a Barcelona. I a Manresa. I voldré aprendre a conduir. I a ballar flamenc. Algun dia farem un espectacle de debò, oi? Primer haurem d'anar al Parc de l'Agulla uns quants dies. Val, però jo faré les màscares. I deixaré l'escola. La deixaré perquè no m'agrada. També deixaré de fumar. Bé, només fumaré deu cigarrets al dia. I al Gerard, avui no li diré res perquè està amb l'Anna. I l'Anna és l'Anna. I jo, no li diré res. Diré adéu a la Sandra i marxaré caminant amb la faldilla a sobre els pantalons. I la Sandra em dirà: Avui et veig molt sofisticada. I riurà. Fas els pits molt grossos, em dirà la meva àvia. Jo? Però si gairebé no en tinc. Més que jo si que en tens, la mare. No és gaire difícil. Però menys que el teu pare. El meu pare, que li fa mal la panxa i no pot menjar maduixes. I es menja només la nata. La meva germana m'ha trobat un sofà per 120 euros, però jo ja no vull anar a viure a Barcelona. I em diu que no me'l guardaran eternament. Però jo vull que ho facin, perquè mai se sap. A més, diu que és vermell. I amb chaise-longe. A la Mònica no li agrada la cuina. A mi tampoc, però el pis és preciós. Anirà a viure a una residència. I jo a casa meva. I em fumaré un cigarret. I la meva mare em demanarà si he fumat. A tu què et sembla? Que estàs nerviosa? A tu què et sembla? Vull deixar l'escola. I aprendre a ballar flamenc. I anar a viure a Manresa. Manresa cada dia és més Barcelona. I això la fa ser més maca. I a Barcelona, més lletja. Fotògrafa. Vull ser fotògrafa. I llegit molt. Perquè m'agrada llegir. I al tren es llegeix bé. Menys quan tinc son o les dues dones del costat tenen ganes de parlar. Llavors no puc llegir. I escolto música. I quan puc, dormo. I em desperto a Arc de Triomf. I penso que just m'ha anat. I també penso que no m'hagués importat despertar-me a Vilafranca o a Molins de Rei. Tinc el cabell tant llarg que si me'l tallés ja no li tindria. I me'l tallo. Però només d'un cantó. I el que en trec me'l enganxo. I encara el tinc més llarg. Per setmana santa aniré a Bilbao, si no vaig a Cadaqués ni em quedo a casa. I agafaré la maleta. I aniré a Sants. I faré allò que somio fer cada cop que vaig a Sants. I mentre espero el tren jugo a veure on em toca anar avui. I avui em toca anar a Madrid. I demà, a Granada. Del País Basc només en recordo la paella. I d'Itàlia, els gelats de la pantera rosa. Per això vull tornar-hi. Per tornar a menjar paella. I per poder-ne recordar més coses. A Itàlia ja hi he tornat. I vull anar a la platja un dia que no sigui estiu, però que faci sol. I si és estiu, que plogui. Com a Sitges. I que el noi anglès trobi parella. I després, em regali una pedra. Una pedra de color rosa, per posar-la a un prestatge. Perquè m'agrada que em paguin amb pedres. I no amb diners. O amb un bon te. I així, veure al noi maco. Perquè encara que es digui Arnau, segueix sent el noi maco.

I algun dia, aprendré a ballar flamenc.

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    filladelvent | 10-08-2006

    tot el color que porta incorporat aquest relat... molts colors diferents, una dosi d'innocència no ingènua (això no sé si ho entenc ni jo...) i moltes imatges i petits secrets. M'agrada.

    Et continuo llegint,

    -Filladelvent-

  • hola sukre![Ofensiu]
    Tiamat | 19-04-2005


    m'he llegit tot el que has escrit fins al moment, començant per aquest I...

    m'agraden més els teus relats que la teva poesia, i del que has escrit, el menys destacable pel meu gust, és el de "ser verge", tot i que pel que he vist, és el que tens amb més comentaris. Però és senzillament una reflexió.

    en canvi, en els altres, hi ha alguna cosa més, tot i que el de I, o el deliri, o una tarda al parc o el de la nostàlgia, d'alguna manera, no deixen de ser reflexions, d'allò que has fet, del que t'agradaria fer, o del que estàs fent en aquest moment.

    ja després de llegir I, m'he vist amb la necessitat d'escriure't alguna cosa, però he preferit llegir-me la resta abans. Després de la Crònica d'una obsessió, ja he vist claríssim que t'havia de dir alguna cosa!

    Tots ells tenen la senzillesa d'escriure les coses tal com rajen (encara que potser t'has pensat abans com deies les coses, però una cosa no treu l'altra), de no voler fer que el lector senti que el vols moralitzar sobre algun tema, o fer-lo sentir identificat, o el que sigui. No. No sembla que vulguis fer sentir res a ningú, diria que t'interessa molt més el que sents tu al moment d'escriure-ho. Si els altres ho entenem.. bé. I si no.. també. Almenys així m'ho ha semblat a mi, dius les coses com et surten, i no té més secret.

    Felicitats, de debó, m'han agradat molt

    Una abraçada

    Tiamat

    P.D - tinc un relat a l'estil de Crònica d'una obsessió que es diu Amelie en versió gilipolles. No és ben bé el mateix, perquè parlo d'una sola nit, i no m'enamoro de res ni de ningú, però l'estil m'hi ha fet pensar.