No t'ho prenguis malament, però crec que fas curt. Que publiques poc a RC, tot i que ara segueixo altres llocs on publiques. Ignoro els motius però aquest Toronto mereix més. Mereix una continuïtat i mereix que li reservis un lloc predominant al recull que prepares en paper.

No t'ho prenguis malament, però sempre he pensat que et manca constància i que et perds per les bardisses. Et mereixes una mica de canya. Jo et coneixo poc, però prou com per esperonar-te (en cara que no sigui massa hàbil).

Una abraçada i això: més canya!

Per cert, em permeto recomanar també Sobren els mots

Esgarrifant!

Ja no recordo la darrera vegada que et vaig llegir aquí. He rebut la notificació de que habies publicat i estic content d'haver clicat l'enllaç. Em sembla que hi ha un salt entre la teva darrera publicació i aquesta d'avui. Segueixes posant-nos en la pell dels teus personatges amb molta habilitat. Continua perseverant, estic segur que si ets constant un dia ens sorprendràs gratament. Molta sort i no estiguis tant a tornar per RC.

No sé com t'ho fas, però m'he fixat que fins i tot els paràgrafs estàn mesurats per generar ritme. Lleus anticipacions i falses anticipacions ens fan volar una mica la imaginació. Això de les cortines dansant és frepador i el ventilador hipnòtic. I el millor de tot (com en tot el que t'he llegit fins ara) és el final moooolt sorprenent.
Felicitats!

Quan les obres del Plan E vaig viure una situació força semblant. Conec algun veí que va esta a punt de llençar-se del balcó només per caure dins d'una rasa del carrer i interrompre-ho tot durant unes hores. Imagino que la síquia oberta li podria hver servit de tomba impovisada.
Pel que fa al relat em sembla molt i molt bo, molt realista i amb les descripcions justes per resultar creïble. Coincideixo amb Aleix (que per cert m'agrada molt com escriu).
Una abraçada, relataires.

em sap greu però no entenc com varen poder penjar aquest "relat"

Molta sort en un futur

He decidit llegir aquest altre relat i coincideixo amb l'Aleix (que per cert m'ha agradat molt L'estació). Aquesta "Nevera" és un petit cop de genialitat amb moltes lectures.

Entenc la teva explicació, però espero que mai arribi el dia en què la mort prengui el lloc de l'humorista. Dius que l'humor és un narcòtic, pot ser sigui veritat, però em sembla un narcòtic necessari com la literatura. El més trist és que has anat a la soca amb aquest relat i em sento una mica confús. Gràcies per aquesta petita perla i espero poder llegir-te molts més escrits.