Cercador
Color d'estiu
Un relat de: Sonnenhalde- Compartir:
El tren avançava ignorant qualsevol fet
I sospitaves que al nínxol buit del teu costat
L’escalfor del seu cos romania encara intacta
Però no gosaves a comprovar-ho
Et mancava valor per lluitar
Tu miraves furtivament la seva esquena
Mentre intentaves retenir el seu nom
L’adéu no pronunciat s’havia tenyit de fracàs
I la distància s’engrandia fins l’horitzó
On la llum es fonia amb el temps
I el temps et rossegava l’esperança
Deixares fugir un somni
Perquè no hi havies cregut en la tangibilitat
Ignoraves el poder immens del desig
I et perdies en excuses de perdedor
Ni tan sols llençares els daus
No gosares jugar la partida
Només la deixares escolar per l’engolidor de la covardia
Comentaris
-
el primer grups de versos[Ofensiu]Fidel Català | 16-08-2011
m'han semblat una mica senzills, tenint en compte com són el segon i tercer grup, més plens de lirisme i metàfora.
Un bon poema per començar. -
Profunditat[Ofensiu]J. M. Vidal-Illanes | 11-08-2011 | Valoració: 10
Totalment d'acord amb en Marc. El poema és pura intencionalitat i metàfora, dues característiques que ja no sovintegen a la nostra poesia. Es pot ser clàssic o molt experimental, però els fonaments han de romandre intactes.
Ànim, sé de molta gent que arribarà a aquest poema i se sentirà com jo em sento ara: agraït per regalar-me unes estrofes que m’han fet gaudir i pensar a l’hora. -
Un bon començament poètic[Ofensiu]Marc Freixas | 06-08-2011 | Valoració: 10
Ple de metàfores, amb gran enginy en les paraules dites...
versos fets amb ànima de poeta.
Així es pot llegir amb gran plaer, enhorabona.
Sigues benvingut/da a rc, veig que encara no t'havia comentat ningú... no pateixis, en aquí hi ha temps i espai per a tothom.
Una abraçada ben literària... i real!!