Soroll

Un relat de: J. M. Vidal-Illanes
Mires concentrat com es va desfent l’aspirina dins el got d’aigua. Has afegit sucre i remenes amb una cullereta provocant una espècie de fibló aquàtic blanquinós: una obra mestra efímera i inútil però que et deixa meravellat. Tot ho fas amb un mecanicisme absent, llunyà, amb els ulls sangonosos i l’expressió tensa. Penses que milers de formigues soldat et mosseguen el cervell sense treva ni pietat. No se’n salva ni un plec, ni un racó del teu sistema nerviós. Avui tampoc no has pogut dormir i el soroll al carrer t’arriba com un càstig dolorós i intens. «¡Maleïdes obres!» crides mentre colpeges el teu cap amb el palmell de la ma obert. De res serveix tancar les finestres, a més avui fa una calor extrema que et provoca una basca que t’ofega l’existència. Et prens el contingut fresc del got d’una glopada llarga i sorda.

Intentes treballar, però no et surt ni una ratlla mal girbada. Cerques un llibre i a la segona pàgina comprens la inutilitat de continuar llegint. El soroll ressona voluble dins casa teva, cap recó està a recer dels impactes del martells pneumàtics, ni dels dúmpers, ni dels crits dels obrers. Fa un mes que foraden el teu carrer de manera persistent per instal·lar-ne nous serveis i urbanitzar-ho tot de nou. Quan estigui acabat, de ben segur que farà goig, però ara voldries assassinar algú. T’aixeques i agafes una botella de Jack Daniel’s del moble bar –que en realitat és un moble qualsevol amb un calaix ple de botelles de licors més buides que altre cosa– i t’omples el got que abans havies utilitzat amb l’aspirina. La barreja de whisky i analgèsic és amarga. Deixes el got damunt la taula i beus a galet donant glops curts i continus. Intentes posar música per neutralitzar el soroll del carrer, però això només afegeix més sensació de disbauxa.

Tornes a seure i agafes una revista pensant que això t’ajudarà a evadir-te, a distreure’t. Comences a llegir un article sobre la bogeria amb un relat històric sobre un centre de salut mental –altrament dit manicomi– i entens amb un ensurt que el mal de cap podria ser un primer símptoma. Tornes a colpejar-te la closca amb la ma oberta i t’aixeques amb energia en direcció al balcó. Obres el finestral i et recolzes a la barana mirant la vorera del carrer. Comences a cridar, a insultar, a agitar els punys tancats en un esclat de blastomies que semblen focs d’artifici. Ningú no et sent, ningú no et mira. I segueixes cridant, cada cop més fort, amb els punys que giren dibuixant una dansa d’amenaces inútils i còmiques. Colpeges l’aire que respires, saltes, crides més i més. El cor s’accelera i batega com una locomotora al límit. I segueixes cridant... A la fi et vas calmant. El mal de cap desapareix en una fugida subtil i et sents molt cansat; una llàgrima escapa del teu ull dret. Entres a casa, tanques el finestral i jeus al sofà. Poc a poc clous les parpelles mentre penses un comiat que t’enfonsarà en una son reparadora: «Potser la bogeria sigui allò més sublim de la intel·ligència, però és insuportable». I comences a dormir sense importar-te el soroll. «En despertar em trobaré millor» et dius mentre caus dins d’un pou de tenebres inestables; al fons de tot la depressió t’espera amb un somriure burleta i amb els braços oberts i acollidors.

J. M. Vidal-Illanes © 2011

Comentaris

  • dibuix[Ofensiu]
    xelofont | 07-08-2011

    M'encanta com dibuixes les paraules, com las fas imaginar dins meu, cada detall dels teus relats que mentres el llegeixes et vas creant l'imatge amb molta facilitat, evidentment cada lector posarà la forma que vulgui, pero els detalls de cada instant els transmets d'una forma tant real que l'angoixa del protagonista la pales clarament...felicitats, m'agrada molt.

  • De forma magistral[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 30-07-2011 | Valoració: 10

    ens poses dins el cap d'aquest pobre infeliç.
    Quan fem obres a la nostra llar les suportem amb estoïcisme espartà, però quan són al carrer o a casa els veins, ja són figues d'un altre paner, oi?
    Felicitats pel relat i benvingut a Relats.

  • Angoixa, bellesa, familiar...[Ofensiu]
    J. M. Vidal-Illanes | 30-07-2011

    Gràcies per seguir-me i pels vostres comentaris.

    Aleix, m'agrada i m'estimula molt això que em dius perquè em sembla que coincideixo molt amb tu en la forma d'entendre la narrativa i els relats breus. (Crec que ja t'ho he dit, però m'has enganxat amb molts dels teus escrits).

    Una abraçada i ànims en aquest juliol estrany que sembla que s'acomiada amb tempesta.

  • Extranyament familiar[Ofensiu]
    Sonnenhalde | 26-07-2011 | Valoració: 9

    Quan les obres del Plan E vaig viure una situació força semblant. Conec algun veí que va esta a punt de llençar-se del balcó només per caure dins d'una rasa del carrer i interrompre-ho tot durant unes hores. Imagino que la síquia oberta li podria hver servit de tomba impovisada.
    Pel que fa al relat em sembla molt i molt bo, molt realista i amb les descripcions justes per resultar creïble. Coincideixo amb Aleix (que per cert m'agrada molt com escriu).
    Una abraçada, relataires.

  • Quan l'angoixa es fa bellessa[Ofensiu]
    Escorpí | 24-07-2011 | Valoració: 10

    M'ha arribat pel Facebook i tot d'una m'ha agradat molt (per allà també els hi ha agradat). Estic totalment d'acord amb l'Aleix és un breu i gran relat, amb un enorme domini de l'especificitat i la metàfora i una gran capacitat per crear dimensionalitat. El recomanaré.

  • La batuta del soroll[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-07-2011 | Valoració: 10

    Caram, quin relat més angoixant! I ho dic perque m'has ficat completament dins el cap del pobre protagonista. Tots hem patit instants plens de soroll així. I un bon relat és aquell on el lector s'identifica plenament amb el que està llegint, ho fa creïble, es fica dins la seva pell. Ets molt bon detallista, narres amb minuciositat tot el què passa, tant amb elements objectius de descripció com de subjectius amb el que el protagonista sent. Soroll, mal de cap i depressió, un mal trio dins un gran, gran relat. T'ho diu un servidor que es fa dir "aleixsorolls" en l'adreça de correu electrònic. Una forta abraçada i fins aviat!

    Aleix

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de J. M. Vidal-Illanes

J. M. Vidal-Illanes

6 Relats

36 Comentaris

18185 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Fa temps que no se si vaig o vinc. Mir a les palpentes sense sentir res més que l’abandonament que m’envaeix en girar una cantonada fosca. Fa temps que esper que piquin a la porta [o a la paret], o entrin per la finestra amb un bitllet [només d’anada] sense un mot per creuar.

La meva web:

Web

També em podreu llegir a:

AILLAT-WordPress
La sorra del desert a les fosques
Aïllat [mots i enderrossalls]
ECLèCTIA
RELATS-WordPress
ARTICLES-WordPress


Open publication - Free publishing - More catala

Open publication - Free publishing - More catala

En paper he publicat a:

La Lluna en un Cove:


Número 20: "Entre niguls canviants"
Número 29: "Els sorolls, la nit, el veí"
Número 30: "Bumerang"
Número 33: "Tren equivocat"
Número 57: “Humitat als ossos”

La meva darrera novel·la: "Júlia i la xarxa" : Júlia

Podeu seguir-me a Twitter:

@JMVIDALILLANES