Quina gana m' ha fet agafar Mª Pilar!!! Fideus, estrelletes... cabell d' àngel....mmmmmm ja m'ho estic imaginant. Que bé que es menjava en aquella època! Quines botiguetes més bufones que devien ser no??? Ara de tot això ja no en queda res.
M' ha agradat molt llegir-te. Espero que continuïs escrivint sobre aquests temes que tant ens agraden.
Felicitats!!!

Quin parell de personatges!!! jajajaja.
M' ha agradat molt aquest relat, és molt graciós.
Suposo que no es van poder resistir a la temptació de menjar-se aquelles dues safates.
I es que, quan la gana apreta ... Oi???
Una abraçada.Sóc la Rosa.