Dos safates de crema

De Joseps, Joans i ases hi ha a totes les cases. És això el que deien els Barcelonins, més aviat de primers de segles.
El dia de Sant Josep, des de anys molt celebrant, i coincidint en els nostres dies amb el dia del pare.
Antigament durant aquesta celebració era típic menjar la tradicional crema catalana, elaborada magistralment per les mestresses de cada família.
Recordo una anècdota que em va explicar el meu pare, que té molt a veure amb aquest dia, i en concret, amb la crema.
Per començar us diré que els meus besavis, Agustí Palau, avi del meu pare, i , Josep Llorenç, pare de la meva àvia, eren dos grans llaminers. S' avenien molt bé i sempre parlaven, eren dos veritables amics.
Un dia de Sant Josep, de fa ja 100 anys enrera, la família Llorenç van anar molt content, convidats a dinar i a celebrar el dia, a casa de la família Palau. Anaven preparats a delectar-se amb els bons plats que amb molt de gust preparava la meva àvia. Ella era molt bona cuinera.
Tot just arribar, i després de les salutacions, es van posar tots a conversar molt animosament.
Els dos consogres (Palau i Llorenç), van veure que sobre la taula hi lluïen dos grans safates de crema catalana. I amb tota la picardia, un li va dir a l' altre:
- Què? Et menjaries tota una safata???
- Jo sí, i tant!!! I tu, també te la menjaries? contestà l' altre.
Així doncs, els dos llaminers van començar a pensar quina seria la millor manera per fer que només ells es poguessin cruspir la crema.
A la cuina, van agafar una gran cullera i la van omplir de crema, i hi van afegir un parell d' escarabats que hi havia a la carbonera. Ja,jajajajaj.....( que n'eren de picarescos)!!.
Sortiren esverats cap a la sala, ensenyant als demés familiars la fastigosa cullera de crema i escarabats....
- Ui, jo no me la menjaré pas!!!! deia un.
- Oh! quin fàstic, jo no vull crema!!! deia l' altre.
- Malaguanyada l' estona que em passat fent-la!!
Ells rient per sota el nas, els hi volien fer creure que no n' hi havia per tant, que els escarabats ja els avien tret.
I així, d' aquesta manera, els dos llaminers van poder cruspir-se amb tota tranquil·litat les dues safates de crema, tal i com tenien pensat, i fins i tot amb melindros d' acompanyament.

- Bon profit senyors!!! que vagi de gust!!!