Aquí tens material per a fer una novel·la. És impressionant, no ho has pensat mai? Tens uns personatges potentíssims, la colla de Tavenne, els Brell... M'ha agradat veure els diferents punts de vista dels personatges i el rerefons de la història. Una bona aproximació.

Inevitablement m'ha cridat l'atenció la gran metàfora d'aquest text: "Així, una aigua quieta però plena de clapes i clapes que travessen la superfície. La gent només veu la part de dalt, on s'estenen les clapes, però la veritable Àurea és a sota, immòbil i serena". Ens formen capes i capes que cobreixen la nostra veritable essència, que sols aflora en determinats moments de la vida. Àurea Brell és un personatge rodó que conté en si tota la humanitat, que malgrat moure's en un mar de contradiccions és sincera amb si mateixa. M'ho fa pensar, per exemple, el moment en què arrenca el plor i li confessa a Miquel que per primer a la vida sap que és feliç. Aquests moments són fugaços, com les il·lusions però potser són els que ens descobreixen les clapes. És un relat molt ben escrit i mostrat.