I mirarem passar al jovent pensant que tot temps passat fou millor

és inevitable donar un tomb pel passat per viure el present
salutacions literàries

Com diria Benedetti..."no te duermas". Gran poema ;-)

Cada dia podem aprendre coses noves, viure sensacions noves. Cada cop coneixo més gent gran que es llença a l'aventura de seguir mes viu que mai, fent el que de joves no havien pogut fer. Jo mateixa he descobert aquest lloc meravellós de RC i m'he animat a publicar els poemes que vaig fent, i algún que vaig escriure de més jove que estava guardat en un calaix. Fa poc vaig sentir una persona gran a la radio, molt activa, que va dir una frase que em va agradar molt: "els joves cada cop som mes grans".
El teu poema està molt be i es molt esperançador. Celebro haver-te trobat. Ha sigut gràcies al Marc Freixa que t'ha recomenat en el Forum.
fins aviat
Marta

Fantàstic poema i fantàstic exercici de veure el demà amb els ulls d'avui, imaginant com pot ser l'arruga quan encara no es té. Molt bon ritme poètic, amb imathges colpidores que fan pensar en el pas del temps poc a poc,prop del mar, gaudint el present amb un gelat a la mà i una ona als peus. Relat ideal per a ser llegit ara, a l'estiu i reflexionar. Una abraçada.

aleix

... crec que quan jo sigui vell, miraré als joves passar per davant mentre sóc a un banc de a plaça assegut amb els meus amics, i pensaré que els temps passats (ara) foren millors. Però no per a mi, si no que jo hauré viscut en una época més favorable que en la que estaran vivint ells llavors.... Si es que el món no s'ha acabat ja...

...els records són faxos d'un ahir que fa tan sols un instant estava al teu abast. Però no sempre el passat ha estat millor, encara que ho recordis així. Tot són vivències i el cuadern de la vida s'omple de tot i força, per recordar-ho de tant en tant.
Una abraçada.