La cigala guanya a la formiga

Un relat de: Ser Oli
És obrir els ulls, i no saber en quin any et trobes,
veure una tènue llum per la finestra,
i confondre l'alba amb l'ocàs.
Visualitzes la muntanya en la que t'estàs convertint
i comproves que més enllà de l'horitzó,
tan sols hi ha una caiguda.
Estàs buscant una llum,
però aquesta llum que cada nit et manté despert
no és la que busques.
Aquesta llum és la que t'impedeix veure el sol.
Pots tenir mil idees,
mil i una fins i tot,
però saps que les idees són caduques,
ja n'has perdut potser cinc-centes.
Te'n queden cinc-centes una,
també les deixaràs escapar?
El dia en que la teva part de formiga
guanyi a la de cigala,
tornaràs a tenir vida,
i passaràs un bon hivern.

Comentaris

  • La llum que amaga la llum[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-04-2012 | Valoració: 10

    És un poema fantàstic! Les teves frases són un poema cadascuna. És una lletra per a llegir lentament, pausada, dues o tres vegades. Una llum que n'amaga una altra, en un somni ple de vida, melanconia i tristesa però, que camina. Un poema deliciós. Una abraçada.

    Aleix