"Delirios de poeta caben en una servilleta"

Vermell, negre, verd, blanc ...
Escric mentre la meva ciència s'activa.
Paraules, síl · labes, lletres ...
Sense cap ritme que les ordeni.
Sense cap rima que les embelleixi.
Copa, plat i tovalló.
Donut i Cacaolat.
Vull fer temps,
però vaig molt ràpid.
Gairebé una hora m'espera,
però jo no la faré esperar,
l'esperaré jo a ella.
I mentre el meu tren no passi
seguiré buscant la meva oportunitat,
que, sincerament,
crec que no arribarà.
Agafaré aquest tren en una hora,
i baixaré on em toqui baixar.
Sóc així de simple.
I li dic a la gent que sóc poeta ...
Me'n ric, de mi.
Cony! Si sona Estopa!