Oda (?)

Un relat de: Ser Oli
La miro i la miro, i m'aguanta la mirada.
I això que és cega.
No deixo de mirar-la. He vist moltes com ella
i mai m'han agradat.
Sempre les matava
i em tacava de sang blava.
M'agrada torturar-les, fent lliscar
la meva daga
sobre els seus cossos,
però crec que fins i tot ho gaudeixen.
Crec que aquesta ho està gaudint ara mateix.
Li ha canviat la cara, i ara, la té tota sagnant. I la sang
li tapa les faccions; que abans eren suaus, i llises, i fines.
Pures i verges.
Blanques.
Jo la segueixo deformant, però diria que ella somriu, juraria que... Sí. Està somrient.

Em paro a pensar, i l'entenc.
Anava veient com les altres canviaven
i es deformaven,
i no veia l'hora en que li arribés el moment.
Per això m'aguantava la mirada.
Era igual a totes les que té al darrere i ara és única.
I això la fa feliç.

Comentaris

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-12-2018 | Valoració: 10

    Un gran poema d'amor molt preciós i meravellós, que m'ha encant llegir-ho.
    Té una sincornització molt bona i amb molta disciplina, on busques el somriure de la teua enamorada.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: