LAST

Un relat de: Ser Oli
Ets el més negre que he vist mai,
però alhora, m'ho fas veure tot tant blanc...
Ets tan independent, i alhora tant atent.
No sé com ho fas,
però has estat quan més t'he necessitat.
Les nostres nits són memorables,
així com ho són les teves escapades.
El meu lit és teu, i ho saps.
No hi ha res com despertar-me,
veient com intentes entrar sota el llençol amb mi;
o obrir els ulls i veure't dormint a la meva falda.
Quan en fas alguna, t'amagues,
però et conec bé, ets a l'armari.
Ara, com si sabéssis que estic parlant de tu,
mires el paper,
i observes la ploma lliscant per la Moleskine.
Vols llegir? Dubto que entenguis,
però m'agradaria tant!
No m'esgarrapis ara, home!
Ara jugarem!
Deixa'm acabar...

Has estat quan el vent empenyia,
i quan la mar estirava.
M'has proporcionat calma i lleure,
i mai podràs saber tot el que signifiques per mi.
Potser un dia vas ser l'ÚLTIM,
per això tens aquest nom.

Maybe one day you were the LAST,
però ets el primer per a mi.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: