(Sense títol)

Un relat de: Ser Oli
"No hi ha pressa", escolto.
I ressona prou fort.
Sento com em pega al timpà.
I sento com la vibració es va extenent,
introduint-se cada cop més al fons.
Noto com va arribant just al centre del meu cap.
En el moment en que, desde l'esquerra i la dreta,
es troben els "No hi ha pressa" originaris d'un mateix punt,
una supernova esclata.
I arriben al mateix temps,
partícules,
amb diferent velocitat, però amb la mateixa força,
a tots els extrems del meu cos.
Sento una tremolor, que no manifesto.
"Tenim temps", dic.

Comentaris

  • Tens temps...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-04-2019 | Valoració: 10

    Molt ingeniós i amb molta força interior teua, que realment sembla molt filosòfic. Et ressona prou en el teu tarannà, per a sentir-te absolut.
    M'ha agradat com expresses.
    Una salutació...
    Perla de vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: