Suposo que com tots i totes m'he quedat bocabadada... sense paraules...
Un preciós regal, gràcies!!!

L'enllaço al meu blog, amb el teu permís, es clar!

La minuciosa descripció dels detalls m'ha fet endinsar-me fins el mateix cor del teu relat d'una manera encisadora.
Moltes vegades mirem cap a una altra banda quan el que estem veient no ens agrada, fins que ens colpeja...
M'agrada la manera en què impliques l'esperança, palpable, rebel...
I sincerament el millor final: un somriure. Crec que no arribem a adonar-nos de la magnitud del poder d'un somriure. Per mi, el millor regal que ningú et pot oferir.

Una abraçada

Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris tan positius. És un plaer saber que allò que escrius amb tanta cura li agrada a altres.
Una forta abraçada!