El meu mirall

Un relat de: Roser
Jo tenia un mirall, era el millor del món, però a mi em semblava força corrent... un dia algú se'l va voler endur però pesava tant que no va poder, sols va aconseguir trencar-lo i arreplegar alguns trossets abans de que jo me n'adonés...

S'ha trencat el meu mirall, aquell on em podia veure sencera i bé i ara haig d'anar agafant els trossets del terra per recomposar-lo poc a poc... el problema és que allò que reflecteix ara ja no te res a veure amb el que era abans, sóc jo igual però espedaçada, amb buits que no s'ompliran mai perquè alguns troços s'han fet miques i d'altres se'ls va emportar...

Era el meu mirall... potser no m'hi mirava gaire, sí... potser no l'havia posat en aquell lloc de la casa on mereixia ser... però era el meu mirall... no en volia cap altre... mai hagués pensat que algú vindria a treure-me'l...

El trobo a faltar... és aquí, però no és ell... potser hagués estat millor que se l'emportés... si va aconseguir despenjar-lo de la paret on portava tant i tant de temps, segurament es mereixia endur-se'l...

Ara ja no necessito mirar-me en ell, perquè ja no m'hi veig bé... les esquerdes que es dibuixen en la meva imatge reflexada en ell em recorden que un dia, mentre buscava el meu reflexe en altres miralls...jo vaig deixar que això passés..

Comentaris

  • Mirall, mirada i imatge[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-05-2011

    Aquest text, breu i intens, té un primer paràgraf que sembla descriptiu, però després la resta de l’escrit permet imaginar que parla del què no diu, o que diu molt més del què les paraules escrites relaten.

    T’he descobert gràcies al teu amable comentari, que t’agraeixo molt, i en venir a visitar-te ( m’agrada tornar les visites que rebo! ) he decidit començar pel teu primer relat, el que vas enviar en primer lloc per a ser publicat; un altre dia obriré el següent, i després l’altre...
    Sempre he dit que “els primers” són especials, per diferents raons en diferents casos. I en aquest cas, realment el teu és un text ben especial... En ell, la mirada té una importància gran, i la imatge un pes específic. M’alegra coincidir amb tu en aquest punt!
    Per si vols llegir el meu primer relat ( no t’espantis pel títol, eh? ) on hi ha jocs de miralls i mirades, aquí tens l’enllaç : Amb les cames separades ( només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi ).
    Espero que t’agradi, i tornar a saber de tu... Fins aviat, doncs!

    T’envio una abraçada per celebrar la nostra mútua descoberta,
    Unaquimera

  • !.......¡[Ofensiu]
    peter53d | 25-02-2011

    El mirall ens fa veure al inreves i no som nosaltres. A més a més, no és veu el cor

    Hauré d'anar a algún rastre a veure si trobo un mirall de cors

    Escrius molt be, Rosi. T'aniré seguint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Roser

Roser

4 Relats

7 Comentaris

2948 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50