Desesperació

Un relat de: Roser
Fou la nit més fosca mai vista.

Un esfereïdor silenci , només interromput pel ressò d’una fina pluja, omplia tots els buits de la seva ànima.
Aquells buits que havien deixat el ressentiment, l’odi, la rancúnia… i que ara havien esdevingut en un de sol: la tristesa...

De la felicitat que un dia fou el seu delit esdevingueren espurnes evanescents, cremants, feridores...

El destí s’havia mofat d’ell sense commiseracions, i ara, a la fi n’era conscient...

Caminant d’esma, direcció enlloc, escortat per la desesperació, engolit per aquell dolor fiblant del seu cor, sense intentar fugir, sense oposar resistència, claudicant... Ja no li quedava força per seguir lluitant, ja no...

Tots els éssers del seu voltant li pareixien ombres de carn i ossos, sense rostre, perfectament adoctrinades per no sentir, per no pensar, per no saber... Les siluetes que es dibuixaven sota la mordaç penombra els feia a tots iguals i alhora tan diferents a ell, tan llunyans...

Veia clarament el dolor dins les gotes d’aigua, lliscant sobre els seus cossos, sense calar, sense menyscabar, sense ferir... i sentia com una terrible sensació li corria per dins, l’enveja també l’havia aconseguit envair...

Era conscient que havia forjat dins seu un artifici d’autodestrucció difícilment modelable.
S’havia emmotllat a ell.
Havia anat creixent cada dia, alimentant-se dels seus pensaments, nodrint-se de la seva debilitat, encebant-se amb la seva por... ja no podia desfer-se’n, era massa tard...

Havia deixat que s’adherís al seu interior com una teranyina apegalosa, inexorable i indestructible.

Va xuclar de la font de la seva vida... i ara, aquella font que un dia semblava inesgotable, resta seca, esmorteïda, ferida de mort...

Sense ni tan sols adonar-se'n va jugar al seu joc i al final la desesperació guanyà la partida...

Comentaris

  • Gràcies!![Ofensiu]
    Roser | 06-05-2011

    Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris tan positius. És un plaer saber que allò que escrius amb tanta cura li agrada a altres.
    Una forta abraçada!

  • esplèndid relat rosi...[Ofensiu]
    joandemataro | 05-05-2011 | Valoració: 10

    escrit amb un llenguatge exquisit, ple de sentiment i d'imatges poètiques i colpidor alhora. Et felicito.
    rep una cordial salutció des de mataró
    joan

    Per cert no sé si ja ho has fet però et convido a llegir, si et ve de gust és clar, l'últim poema que he penjat al meu nouvingut blog, que tot just comença a caminar. El blog es diu “ ESQUITXOS D’UNA VIDA”.

    El nou poema : TÈBIA PRIMAVERA

    Espero que t’agradi
    Una abraçada ben gran
    joan

  • Ès un relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 04-05-2011 | Valoració: 10

    ...molt poètic i a la vegada cru, real. Hi ha molta gent que ha caigut a la desesperació. El pou és negre i profund. La vida passa ràpid i a vegades la cremem sense voler pensant que no passa res, però ella recorda i ens torna la jugada i caiem derrotats en el llim de l'oblit. Tan sols l'estimació dels nostres i l'amor pot salvar-nos.
    Una abraçada.

    * Benvinguda a relats!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Roser

Roser

4 Relats

7 Comentaris

2949 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50