Al llegir el teu poema, sento q no reconec en la lluna plena q avui retola la nit, a la mateixa lluna q un bon dia com cada dia m'acompanyava mentre involuntàriament anava creixent. Aquesta lluna, és el cos q , en el teu relat, no reconeix al propi cos reflexat en un mirall. Però la lluna és com un cos al mirall , com l'aigua en la fulla , com el sanglot d'emoció que m'has fet sentir. Com la lluna, com el cos al mirall, com el aigua, com la fulla, m' agradat molt el teu escrit. Vull llegir-te més!!!!!

California