Anorèxia

Un relat de: Shenka4

Davant el meu reflexe,
o el que queda de mi,
sento que no puc sentir,
no sóc aquella que el mirall em mostra,
abandonada i abatuda,
perquè em mires amb aquesta tristor?
els teus ulls em culpabilitzen,
sóc jo qui t'ha fet això?
surt d'aquí,
el millor es anarte'n a dormir,
desperta i sigues la que erets,
et demano un impossible?
doncs millor que no despertis,
siguin els que siguin,
els teus somnis,
superaran la teva realitat.
Perdona'm.

Comentaris

  • AQUESTA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 19-04-2007 | Valoració: 8

    ANOREXIA DEL TEU RELAT NO ES CAP MALALTIA, SI LA PROTAGONISTA SE'N ADONA DEL QUE HA FET AMB EL SEU COS ES QUE EL PITJOR JA HA PASSAT I VEIG QUE NO LI AGRADA GENS EL RESULTAT, AQUESTA NOIA SE'N SORTIRA, I TU ESCRIBINT TAMBÉ. FELICITATS!

  • Lluna[Ofensiu]
    rfonollet | 02-03-2007

    Al llegir el teu poema, sento q no reconec en la lluna plena q avui retola la nit, a la mateixa lluna q un bon dia com cada dia m'acompanyava mentre involuntàriament anava creixent. Aquesta lluna, és el cos q , en el teu relat, no reconeix al propi cos reflexat en un mirall. Però la lluna és com un cos al mirall , com l'aigua en la fulla , com el sanglot d'emoció que m'has fet sentir. Com la lluna, com el cos al mirall, com el aigua, com la fulla, m' agradat molt el teu escrit. Vull llegir-te més!!!!!

    California

  • Darrera...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 18-02-2007 | Valoració: 9

    de qualsevol trastorn hi acostuma a haver un motiu, una causa que el va provocar o que va ajudar a que es fes fort. Per sort, tenim mecanismes que ens ajuden a superar-los i un d'ells probablement és la pròpia identificació dels errors que cometem. El segon pas és el de confiar i demanar ajut quan cal. Sembla que la protagonista del teu poema ha superat al menys el primer, o sigui que ja té mig camí fet.
    Un poema sincer fet amb naturalitat. Potser per això arriba tant endins.
    Benvinguda a Relats!
    Una abraçada

  • Benvinguda!![Ofensiu]
    Azalea | 12-02-2007 | Valoració: 9

    La veritat és que comences amb força bon peu... no sé si el relat és escrit en primera persona, però ja és un gran pas que la protagonista del relat sigui conscient de que el que li està passant no és normal, que tingui ganes de canviar-ho, i que sobretot es demani perdó. Encongeix el cor...

    Endavant i ànims!!

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Shenka4

5 Relats

12 Comentaris

6545 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig nèixer l'any 1990 a Lleida, i desde ben petita m'ha apassionat el món de l'escriptura. Fa dos anys vaig guanyar un concurs de redacció i vaig conèixer gent meravellosa. Escriure es l'única cosa que mai se'm complica.