sabía,aquet personatje quans eren els amics que en silensi la estimaven'?petons

jo...vaig tindre un somní aixins i també hem vaig desperta amb fret pero no estaba sola ... el meu noi i els meus fills hem donan tot el calor que necesito

la plaça també es en el meu barri i la veritat aixo es lo que ma a fet lleigirte el principi... despres no he pogut deixar de lleigi i et feliçitó,et demano disculpes per escriure an faltes i et lleiré més.

estás en els meus preferits,molt bé,u he dit a mes gent que conec

es terrible el teu relat,angoxa un pel masa,nesesitaria unaltre relat que fos en positiu...dons el silenci també pot ser conductor d´ilusións i esperançes...pensar en silenci com afrontar les proves de la vida...no? estar en silenci escoltat en atenció...etc...