Reminiscència vital

Quitxalla - 31-08-2010 - 229 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 14 minuts

Allà estava, novament, la còpia de la meua persona, asseguda junt a la barra d'un local. Es tractava d'un bar petit amb escassa il·luminació, acollidor, com acostuma a ser tot bar d'escassos metres quadrats. L'aparador de la barra mostrava l'absència d'aliments. El contingut de reposteria és decebedor: dos croissants poc apetitosos en una safata de plàstic. En una altra safata, un entrepà de pernil dolç té més bon aspecte que la reposteria. Els clients no saben que Marcela, la propietària i cambrera del bar, una immigrant xilena, empastifa tots els seus entrepans amb oli d'oliva dos cops al dia. Els deutes l'escanyen i no li importa si ha d'oferir els àpats del dilluns com si foren els d'avui. Tanmateix, la clientela mai no se n'ha queixat. Ara, tan sols hi ha dos homes de mitjana edat enraonant i rient en una de les tres taules que conformen el bar. més