www.lagranmentida.tk
www.eltempsqueensqueda.tk

he vist el teu comentari: gràcies.

pots trobar el meu llibre "la força de la fe", editat per Emboscall, a les llibreries...

tu mateix.

per fi un que l'encenrta del tot!!!!

per aclarir dubtes: si classifico tots els poemes de "nu dry" com a poesia+eròtic+biogràfic+ciència-ficció ho faig perquè tot "nu dry" és així, o una cosa o una altra, o dos cos alhora, o tres... no em fixo pas si un poema és només d'una manera o una altra.

"diverses realitats i diverses ficcions que es barregen per formar una sola realitat o una sola ficció"

Ahir vaig llegir algun comentari que deia que semblava tot molt fàcil i que no era qüestió d'escriure cada dia un poema. La qüestió és que "Teoria del fracàs" té més de deu anys i va ser en una etapa on l'emulació era l'ordre del dia. Els poemes no els escric cada dia. Els tinc escrits i ara els publico en aquest projecte.
"Teoria del fracàs" reuneix dos llibres: "Qui no hi veu" + "Beirut, massa a prop de Lourdes". Aquests dos llibres van ser refets i dividits en en cinc parts: la primera sense títol, "L'aspra bogeria" (escrits sobre la meva futura paternitat), "L'estafador d'abismes ver" (on l'emulació és molt evident), "Els gats del Met" (amb poemes molt breus, que aquests dies propers enviaré al web, i que seria una mena de dir que tot s'aprofita o es pot aprofitar) i "Cocoon" (poemes més "personals" i introspectius). Ara mateix, després de tant de temps, no recordo res més. És una etapa passada. Altrament, després de 7 anys i mig de sequera, vaig estar (o encara estic) un any i mig amb compulsió creativa, i d'aquí van sorgir els altres projectes que anomeno a la biografia.
Així mateix, voldria dir que rere cada dia poema (meu) sempre hi ha alguna cosa, si dic que "Des del balcó / veig un petit / trosset de mar" és perquè és una evocació, un sentiment d'alegria o de tristesa explicada en tres versos senzills de 4 síl.labes... I prou, que el poeta no és qui ha d'explicar els seus poemes.

fa poc vaig descobrir que moltes de les coses que vaig escriure a "teoria del fracàs" --ja fa més de deu anys-- té el nom d'emulació. és a dir, m'inspiro on cal per fer el que surt (hores d'ara en algunes coses que escric ho continuo fent). hi ha cops que és molt evident (com en aquest cas) i hi ha altres cops que no és tan evident. quan vaig portar el recull al RPI ja els vaig deixar clar que en aquells moments la meva tècnica s'assemblava al que en música es deia sampleig. val a dir que, finalista en algun premi, aquesta tècnica va descartar que la cosa tingués més bon fi.

gràcies... crec que si les meves poesies tenen alguna cosa és sentit, entre moltes d'altres coses.

completament d'acord amb la relació entre teoria del fracàs # 44 (de quinohiveu) i aquest poema... la veritat, però --la meva veritat, és clar-- és que cal baixar al carrer, a la quotidianitat, per trobar el que cal.

del tot corprès. gràcies.

com has sabut el meu autèntic nom?

la veritat és que tots som polièdrics.

la veritat és que en la meva obra es barregen diverses realitats i diversions ficcions per formar una sola realitat o una sola ficció.

el "títol" correcte d'aquest poema és:
teoria del fracàs # 14,
no pas "la força de la fe".

gràcies, ilargi

la meva intenció és enviar un poema cada dia.

clica: http://www.lamevaweb.info/quinohiveu

dissemina-ho