Ahir

I comprovo, amb certesa, que el teu poema és un intent de sonet, força ben aconseguit. El tema de la teva neboda el desconec, però aconsegueixes transmetre el que vols dir.

No hi ha res com veure que una novel·lista escrigui poemes tant aconseguits. Et felicito per seguir amb la poesia, tot i fer-te notar més en la novel·la.

Evidentment, a RC, la poesia té força tirada perquè en general és més breu de llegir i no tant carregosa com seria llegir una novel·la sencera. Sense perjudici dels i les grans novel·listes que poden haver per RC.

Bona feina!





llampurnejant!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

he vist el teu comentari: gràcies.

pots trobar el meu llibre "la força de la fe", editat per Emboscall, a les llibreries...

tu mateix.

Encara que ja fa quasi dos anys d'aquest poema, es veu que és fet amb molt dámor i angoixa, desitjaria que la criatura ni s'enrecordes d'haver estat malament.
Un petonet.

m'ha agradat aquest poema, d'una banda és molt tendre i té molt sentiment, i d'altra banda, té un llenguatge senzill i directe i una estructura entenedora. Suposo que això facilita la transmissió del missatge deixant de banda floritures estilístiques.

Un poema molt bonic, desprèn molt d'amor. L'esperança no l'hem de perdre mai, malgrat tot, sempre podem buscar una nova felicitat dins la desgràcia. Aprendre a conviure amb ella i ser feliços, potser no la felicitat més desitjada, però si hi ha amor hi ha felicitat.
una abraçada,
Jordi.

gràcies, Shuhua, per aquest teu comentari.

De veritat.

Entens ara per què sempre m'acomiado amb el meu "salut!"???

Salut!

LLIBRE

Aquesta poesia, com a tal, no m'ha agradat tant com les altres. Però l'important és el dolor que desprén i més saben què li passa a la teva neboda. Ara que tinc una filleta em miro aquests temes amb més emoció. A més, també tinc dues nebodetes i un nebodet. De moment, tots creixen sans i feliços, però la vida és fràgil. I també poderosa. No hi ha res que tingui tanta força com la vida i la salut, sobre tot d'una persona jove. Accepta la meva companyia pels teus sentiments de tieta.

Glòria

Gràcies per ocupar una estona del teu temps en la lectura dels meus poemes. Tal com em demanaves, he passat per la teva pàgina de relats publicats i n'he comentat, de moment, un. Procuraré passar-hi de tant en tant i fer-ho. Si pots, digues-me alguna cosa dels meus (dels que vagin apareixent de nou, si de cas).
De totes formes, tal com he explicat en algun que altre comentari deixat anar per aquesta web, malgrat que escric poesia, el meu terreny, o les meves preferències a l'hora d'escriure, és la novel·la. Per això ja m'excuso per endavant si els comentaris que pugui fer als teus poemes no són massa encertats.
Gràcies.

La poesia és senzilla, però transmet molt bé el que es pensa quan es té algú estimat a l'hospital, sobretot amb una enfermetat important.