Cercador
la força de la fe # 58
Un relat de: quinohiveuI
Ben sonat.
Ma mare, sens dubte,
ho ha perdut tot,
llevat els fills: les nétes.
Avorrida, ens fa la feina
que a ca seva no feia.
La iaia, la més sencera sensata,
va acabar com ho farem tots.
I els altres?
Púrria humana acostumada a florir
de la merda, com xampinyons.
Llàstima que, badocs,
no us prengui mai per incompresos,
torracollons.
Comentaris
-
del tot corprès[Ofensiu]quinohiveu | 28-09-2004
del tot corprès. gràcies.
-
la fe fa fi[Ofensiu]Miquel Bohigas Costabella | 28-09-2004
I els versos li brollaven del cap com pus rajant per les nafres infectades de tant untar-les amb sang rebel impregnada de mots punyents que esperen només que la nit ho esclafi tot amb els versos foscos plens de ràbia
l´Autor
96 Relats
61 Comentaris
82926 Lectures
Valoració de l'autor: 7.50
Biografia:
QUI NO HI VEU és un projecte poètic que s'ha desenvolupat en la xarxa per mitjà de l'edició en aquest web, i que es continua desenvolupant en http://www.lamevaweb.info/quinohiveu.Tots els poemes publicats en aquest web han estat extrets de "teoria del fracàs" i "nu dry" i fragmentàriament de "no et preocupis pas, que em moriré".
Altrament, l'acció segueix la seva via --altres vies-- amb altres reculls, com per exemple amb els ja publicats "per al meu amic", "nu dry (boadas mix)", "lubricidi" (editat a: http://www.valladolidwebmusical.org/escritos/lubricidi) i algun altre que veurà la llum o la fi ben aviat o ben tard.