la força de la fe # 58

Un relat de: quinohiveu

I

Ben sonat.

Ma mare, sens dubte,

ho ha perdut tot,

llevat els fills: les nétes.

Avorrida, ens fa la feina

que a ca seva no feia.


La iaia, la més sencera sensata,

va acabar com ho farem tots.

I els altres?

Púrria humana acostumada a florir

de la merda, com xampinyons.


Llàstima que, badocs,

no us prengui mai per incompresos,

torracollons.




Comentaris

  • del tot corprès[Ofensiu]
    quinohiveu | 28-09-2004

    del tot corprès. gràcies.

  • la fe fa fi[Ofensiu]

    I els versos li brollaven del cap com pus rajant per les nafres infectades de tant untar-les amb sang rebel impregnada de mots punyents que esperen només que la nit ho esclafi tot amb els versos foscos plens de ràbia

l´Autor

quinohiveu

96 Relats

61 Comentaris

82926 Lectures

Valoració de l'autor: 7.50

Biografia:
QUI NO HI VEU és un projecte poètic que s'ha desenvolupat en la xarxa per mitjà de l'edició en aquest web, i que es continua desenvolupant en http://www.lamevaweb.info/quinohiveu.

Tots els poemes publicats en aquest web han estat extrets de "teoria del fracàs" i "nu dry" i fragmentàriament de "no et preocupis pas, que em moriré".

Altrament, l'acció segueix la seva via --altres vies-- amb altres reculls, com per exemple amb els ja publicats "per al meu amic", "nu dry (boadas mix)", "lubricidi" (editat a: http://www.valladolidwebmusical.org/escritos/lubricidi) i algun altre que veurà la llum o la fi ben aviat o ben tard.