teoria del fracàs # 24, # 19

Ahir vaig llegir algun comentari que deia que semblava tot molt fàcil i que no era qüestió d'escriure cada dia un poema. La qüestió és que "Teoria del fracàs" té més de deu anys i va ser en una etapa on l'emulació era l'ordre del dia. Els poemes no els escric cada dia. Els tinc escrits i ara els publico en aquest projecte.
"Teoria del fracàs" reuneix dos llibres: "Qui no hi veu" + "Beirut, massa a prop de Lourdes". Aquests dos llibres van ser refets i dividits en en cinc parts: la primera sense títol, "L'aspra bogeria" (escrits sobre la meva futura paternitat), "L'estafador d'abismes ver" (on l'emulació és molt evident), "Els gats del Met" (amb poemes molt breus, que aquests dies propers enviaré al web, i que seria una mena de dir que tot s'aprofita o es pot aprofitar) i "Cocoon" (poemes més "personals" i introspectius). Ara mateix, després de tant de temps, no recordo res més. És una etapa passada. Altrament, després de 7 anys i mig de sequera, vaig estar (o encara estic) un any i mig amb compulsió creativa, i d'aquí van sorgir els altres projectes que anomeno a la biografia.
Així mateix, voldria dir que rere cada dia poema (meu) sempre hi ha alguna cosa, si dic que "Des del balcó / veig un petit / trosset de mar" és perquè és una evocació, un sentiment d'alegria o de tristesa explicada en tres versos senzills de 4 síl.labes... I prou, que el poeta no és qui ha d'explicar els seus poemes.

em pots resoldre el dubte?
segurament aquestes teories sorgeixen durant el dia, com ho fas, ho memoritzes? tinc curiositat....
creatiu i original això m'agrada!

molts petons