He volgut saber qui eres i he trobat en aquest relat una essència en comú: les dones no parem i quan ho fem..."el sabor de la aventura".
En poques línies has transmet perfectament la frustració del descans més esperat.
Sóc mestra d'infantil i sé el que és una colla de ratolins invaint-ho tot.
M'ha agradat molt.

Què difícil arribar a comprendre els interessos dels teus alumnes. Quan són petits és relativament fàcil perquè saps o et fas una idea del que deuen pensar, però a partir del maleït 1r d'ESO els cervells dels pobres preadolescents MUTA.
Qualsevol professor emprarà tècniques diverses amb l'esperança de fer-se amb l'alumnat mentre aquests se'n riuen d'ell perquè avui dia ni tan sols suspendre és una amenaça.
Ja ni et dic si estem parlant de la universitat on, encara que ja es té un interès personal mai va malament una empenta per assistir a classe i per estudiar.
Com sempre Rodamons has captivat a aquesta lectora i fan de les teves obres. Una abraçada.

La veritat és que per una amaxofóbica com jo (fobia a la conducció) hauria de ser difícil d'entendre aquest "carinyo" cap el cotxe. Però la veritat és que tot i que no m'agrada conduir enténc perfectament el lligam que s'estableix entre la màquina i la persona.
La redacció m'ha agradat molt, m'he vist molt idetificada en el ritme que tens a l'escriure doncs jo faig anar una fórmula molt semblant.
El toc d'humor esencial per tal que no resulti avorrit. MOLT BÉ!

M'has arribar a l'ànima en descriure tant bé aquest estat pel qual tots hem passat.
Fajardo