Quaranta piscines

Per fi és dijous. Surto de treballar disparada com un coet. De camí cap al pis analitzo mentalment les possibilitats que m'ofereix la nevera a l'hora de fer el dinar, entre les quals la que té més números de guanyar és el filet de pollastre que habita la tercera lleixa des de fa dies i al qual he agafat un cert afecte.
Després d'un àpat ràpid i lleuger, només el necessari per enganyar una mica la gana, m'acomiado de l'ós mandrós que tinc per company de pis. A vegades sembla un moble més, fins i tot algun cop he pensat de treure-li la pols mentre jeu al sofà.
Quan finalment sóc a dintre l'aigua em sento la persona més feliç del món. Em relaxa tan, nedar... Cada setmana necessito fer les meves quaranta piscines. Avui hi ha força gent però s'està prou tranquil.
Després de nedar unes quantes piscines, però, s'acaba la calma. Dels vestidors en comença a sortir canalla sense parar. Criden, es claven empentes, alguns ploren, d'altres riuen...
"Perdoni, s'hauria de canviar de carril, aquest està reservat per al curset."
"Des de quan fan els cursets els dijous a la tarda?"
"Des d'avui mateix. I ara, si no li importa..."
Em miro el monitor amb cara de pocs amics i obeeixo la seva ordre de mala gana, la qual cosa m'obliga a compartir l'espai amb dues persones més, però encara es pot nedar força bé. Els problemes comencen al cap d'una estona, quan va entrant gent i més gent. Al final som cinc en un mateix carril. Així és impossible nedar a gust. Ja m'han clavat un cop de colze, tres cosses i una senyora m'ha envestit per darrera.
"Niña! A vé si mira pó donde vá!"
Només em faltava això! A més, començo a patir per la meva integritat física, així que surto de l'aigua amb una mala llet impressionant i havent nedat unes miserables disset piscines. I quan surto al carrer... sorpresa! Plou, i jo sense paraigües. Definitivament avui no és el meu dia.
Quan arribo al pis, el meu company segueix en la mateixa posició que quan he marxat.
" I què? Com ha anat la tarda de relax a la piscina?".