i si vespregés així sempre ningú sortiria al carrer a aquesta hora, es quedaria tothom a casa a sentir el teu vespreig.

Bonissim.

Jordi.

és 'facilón facilón'. Lleig. Ni eròtic, ni sensual, ni tansols em crea empatia...

sí, les dones us feu palles, per tots sabut. Estem al segle 21.

És afortunada la persona en qui pensaves.. molt afortunada..

Un consell, ensenya-li el poema, no el guardis per tu.

La metàfora de les últimes frases m'ha captivat..El murmuri del vent xiuxiuejant com la veu de la conciència, que et diu que per molt que intentis fugir de l'amor, podràs ser lliure, però estaràs buit per dins.

Increïble manera d'expressar aquest sentiment d'estira i arronça que a tots ens acollona a vegades.

Amb quatre paraules has sabut xuclar-me dins el teu joc brut.

M'agrada, simple i clar.

Segueix escribint