Uf, María..Ostres m'has deixat descolocat totalment..M'encantaria dir-te que m'ha agradat el text, però..bueno el text és molt bó!M'he quedat amb pell de gallina, no se..M'encantaria que em diguessis que aquest text no deixa de ser una història inventada però molt em temo, que no és així. Sigui com sigui molts ànims. No en tinc pas cap dubte que el Jordi haurà estat amb vosaltres a Romà i n'estic segur que el Jordi li molaria que aixequessis el cap..Que seguissis sent aquella Maria.. "aquella noia alegre i esbojarrada que no negava un somriure a ningú, aquella noia que no parava un moment a casa perquè sempre tenia algú amb qui sortir".
Evidentment no tinc pas cap dubte de que sempre tindràs el Jordi en el lloc més apreciat, al teu cor. Una abraçada
Xavi