gràcies per aquestes paraules, de veritat. ^^ m'ha alegrat molt!

bé, la forma que té el poema no és ben bé amb la que s'ha penjat... sobrevisc, va entremig del tres últims versos fent així referència a les tres descripcions.

gràcies per la benvinguda, i tranquila que de mica en mica aniré omplint la pica!! jajajja

Bé, abans de res, gràcies per preguntar. Primer de tot, jo no parlo de tristesa, la tristesa la porta el poema en sí, el sentiment que s'expressa. La por que es cita és la de viure en soletat, em refereixo que fins i tot, prefereixo la mort avans que sentir-me sola. Sense ningú a qui plorar-li. Després, a la segona estrofa, enfoco el poema més de cares a un company; d'amor, de sexe, en fi, de complicitat... i esmento que tinc l'esperança de poder compartir el meu llit en aquells dies de pluja quan et quedes a casa mirant com plou en companyia, i que a més a més, són aquells dies que si estàs amb la persona que t'agrada, que estimes, tu ja tens el teu món i et no cal sortir. I després, el pobre meu llit, que també està sol com jo, ple de sorra quan plou, (imatge del llit que està brut, que no hi ha vida... i amés a més quan plou pots agafar la imtge i fer un llit de fang,.. ) imagina't en un llit ple de fang sola i trista... a mi em faria cosa la veritat... ajjajja Salut!