Cercador
Poruga
Un relat de: ninadedrap- Compartir:
Tinc més por a la soledat que a la mort,
i és així, és un sentiment que em remou.
L'esperança de gaudir i de compartir el meu pobre llit,
sol, ase, ple de sorra quan plou,
incomprès tot sol, menjat per la soledat; invaït.
Déu ni do, quin remor,
Que es sent des de l'interior!
Incomprès, tot sol, menjat per la soledat. Invaït.
Comentaris
-
Ho entenc[Ofensiu]llacuna | 09-05-2010 | Valoració: 10
La solitud sembla que pot portar a la mort, si fóssim capaces de compartir amb qualsevol, però no per massa estona que allò que dura es torna una falsa seguretat i després costa molt tornar a l'estat de llibertat interior
-
Ho entenc[Ofensiu]llacuna | 09-05-2010 | Valoració: 10
La solitud sembla que pot portar a la mort, si fóssim capaces de compartir amb qualsevol, però no per massa estona que allò que dura es torna una falsa seguretat i després costa molt tornar a l'estat de llibertat interior
-
gràcies![Ofensiu]ninadedrap | 08-05-2010
gràcies per aquestes paraules, de veritat. ^^ m'ha alegrat molt!
-
F. Escandell | 15-04-2010 | Valoració: 10
He llegit el comentari del teu propi poema, i veig que coincideix amb la interpretació que jo mateixa havia fet del poema. És senzill, però en poques paraules dius tot allò que cal dir, no necessites complicar-te massa per descriure un sentiment que tantes i tantes vegades sentim. La soledat... Què serà de nosaltres? La gran por que tenim és la de no trobar-nos acompanyades, d'haver de fer front a la vida sense ningú que ens recolzi, de veure el món sense cap persona amb la que compartir les sensacions de cada racó...
Una abraçada, i benvinguda! -
contesta a gavina[Ofensiu]ninadedrap | 15-04-2010
Bé, abans de res, gràcies per preguntar. Primer de tot, jo no parlo de tristesa, la tristesa la porta el poema en sí, el sentiment que s'expressa. La por que es cita és la de viure en soletat, em refereixo que fins i tot, prefereixo la mort avans que sentir-me sola. Sense ningú a qui plorar-li. Després, a la segona estrofa, enfoco el poema més de cares a un company; d'amor, de sexe, en fi, de complicitat... i esmento que tinc l'esperança de poder compartir el meu llit en aquells dies de pluja quan et quedes a casa mirant com plou en companyia, i que a més a més, són aquells dies que si estàs amb la persona que t'agrada, que estimes, tu ja tens el teu món i et no cal sortir. I després, el pobre meu llit, que també està sol com jo, ple de sorra quan plou, (imatge del llit que està brut, que no hi ha vida... i amés a més quan plou pots agafar la imtge i fer un llit de fang,.. ) imagina't en un llit ple de fang sola i trista... a mi em faria cosa la veritat... ajjajja Salut!
-
Tristesa[Ofensiu]gavina | 15-04-2010 | Valoració: 8
No entenc si el sentiment d'aquest poema és més la por o la tristesa. Però por... a què? I tristesa... per a què?
Valoració mitja: 9.5
