Cercador
En terres hostils
Un relat de: ninadedrapSóc un núvol arrossegat pel vent,
una sola espiga de blat
inquieta en un immens prat verd.
No hem queden paraules, ni tan sols alè.
M'alimenta el fum intoxicat d'una cigarreta
i em fonc descalça
en aquest desert de fel.
-Jo no sóc poeta, jo no sóc res-
Jo no escric per mi, i ni tan sols per a tu.
Escric per aquelles ànimes en pena
que m'acompanyen
Ja no visc per mi, Ni tan sols aquí.
Visc en un món de rancúnia,
en un lloc insòlit,
SOBREVISC en un indret infinit,
en terres hostils.
Comentaris
-
sobre el poema[Ofensiu]ninadedrap | 08-05-2010
bé, la forma que té el poema no és ben bé amb la que s'ha penjat... sobrevisc, va entremig del tres últims versos fent així referència a les tres descripcions.