En terres hostils

Sóc un núvol arrossegat pel vent,
una sola espiga de blat
inquieta en un immens prat verd.
No hem queden paraules, ni tan sols alè.
M'alimenta el fum intoxicat d'una cigarreta
i em fonc descalça
en aquest desert de fel.

-Jo no sóc poeta, jo no sóc res-

Jo no escric per mi, i ni tan sols per a tu.
Escric per aquelles ànimes en pena
que m'acompanyen
Ja no visc per mi, Ni tan sols aquí.
Visc en un món de rancúnia,
en un lloc insòlit,
SOBREVISC en un indret infinit,
en terres hostils.