Moltes gràcies pel comentari!

Una ganxeta mig enamorada de barcelona :)

de veritat,
el comentari m'ha alegrat part del dia!!


Molts petoons ;P

d'aprendre que allò que tenim a vegades pot ser efímer, massa i tot, per això, cal aprofitar cada instant, cada somriure, cada petó, cada t'estim!

m'agrades que a vegades es poden respondre amb silencis.

Gràcies pel comentari!
ptns i somriures :P

vegades necessitem saber que ningú ens segueix, i que tampoc resseguim les passes d'un del davant, busquem aquella persona amb qui caminar plegats i anar fent mde la vida, una ruta compartida...
fins que és pot ^^

moltes gràcies per tot els relats!

a rellegir-.te :P

aquell silenci màgic, just desprès del gran escalt final d'aquesta tronada, quan la plaça calla, escoltant la remor de l'últim gra de polvorà.
Un silenci magnific al mig d'una plaça plena de gom a gom, on tothom comparteix la mateixa passió.
Després d'aquell silenci màgic al mig del mercadal, tots saltem d'alegria, cridem d'emoció, deixem anar llàgrimes de desig.
Sempre donant la benviguda a la festa major de sant pere.
Sempre, plorant el final d'un altre gran record ple de gegants, castells de foc i humans, diables, seguici gran i petit, concerts i masclet.
Entre molts altres.
Pols màgica.

Volar per cels blaus,
agafant una mà,
aquella mà.

Volar acompanyat de sentiments,
il·lusions, somnis.
Realitats.

M'ha enamorat el principi del text,
m'ha fet somiar i somriure
exterior i interiorment.

Voldria saber que tot ha servit per alguna cosa, que no hi ha res que hagi estat, sense estar.

Va bé saber saber-se.

Com també, saber-se estimat i necessitat.

Ànims de nou dins aquesta rutina.

petns i abraçades. Nana.

p.d. la rutina sempre pot(s) trencar-se(la) :P

un dels dos parla mirant al futur i l'altre vol viure el present.

tmb es vol sentir enamorada o qui sap, simplement estimada i acompanyada.
Vol ser corresposta, però tmb li agradaria molt correspondre.

ensenyar a caminar, potser és un bon títol.

Caminar endavant, sense parar, seguir i no frenar!

ptns!!

vora el mar.

a un possible (des)conegut.

=)

feia temps que no et llegia,
però de cop, he recordat perquè vaig començar a llegir-te!

Bonic, preciós, de veritat.

Paraules precioses per fir-les algú
paraules que agradaria sentir baixant aquestes escales del parc, passejant, estimant, compartint realitats, vivint la realitat, sense fugir...

avui nohas firmat :P

per tu, un regal: http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=899201


un petó i una abraçada! NANA.

gràcies per aquest regust dolç que m'acabes de regalar.
de veritat.

redescobrir,
retrobar
reinventar
reviure

un text ple promeses, de sorpreses, de moments per viure i viscuts, d'estones amb ganes de comparitr...

la vida a vegades fa tombs que no esperem i que sorprenen.

Què se n'ha fet del teu escriure? fa temps que no penges res.
Esperem que el llegir no t'hagi fet perdre l'escriure, ni que tampoc ho hagin fet altres coses, ja que tot allò que passa a vegades va bé deixar-ho plasmat en un full de paper.

salut.

com les petites estones acaben esdevenint, de vegades, grans moments!

fa mal.