Diferent

Un sopar, una reunió i després d'uns riures incontrolats, és l'hora de començar a marxar.
Un fa dos petons a la noia, un cop de cap al noi i queden de veure's demà per fer un cafè. La parella caminarà uns metres més endavant, les seves direccions habituals els mig obligaran a desviar-se.
La vetllada ha estat agradable i encara tenen ganes de parlar però el cansament i els compromisos de l'endemà els obliguen, ara si, a desenrotllar els auriculars del mp3 i a fer-se dos petons.
Caminant, cadascú en la seva direcció, encara tenen temps de cridar-se un bona nit. Un bona nit seriós i de tot cor, deixant de costat les bromes anteriors.

Tot això tindria certa importància dins el seu dia a dia, si no fos per tot el que li età a punt de passar.
"El far del sud" sona dins seu, suau i melòdic. Camina hipnotitzada, sense pensar en res. Xiuxiueja la cançó i es distreu amb la mitja lluna que brilla al cel. De cop, un llamp. Silenciós i solitari enmig d'estrelles, lluna i algun núvol.
Un gat la contempla des de la barana de la biblioteca i no pot evitar somriure, no el gat, si no ella. Les botes d'aigua la tempten a saltar en mig del toll i no fa res per evitar-ho. Tampoc fa cas al seu subconscient quan li diu que no es coli dins el jardí de la biblioteca pública. Durant uns minuts, segueix el gat, i recorda "Alícia al país de les meravelles".El llac està preciós i reflecteix la tempesta que s'acosta. Per sort, encara té uns minuts per gaudir d'aquests paisatge estrany. S'estira fent equilibri sobre el mur i contempla el cel. Dins seu, ara sona "Alegria" de Cirque du Solei. Una gota intenta trencar aquell equilibri que ha creat, però no ho aconsegueix. De mica en mica, és conscient que els núvols han amagat la lluna i que ara envaeix el cel un exercit de llamps i trons.
Primera reacció: arrencar a córrer.
Segona reacció: aturar-se sota porxos i arribar a casa.
Reacció final: desa l'mp3, es posa la bossa sota la dessuadora i camina lentament esperant la pluja, que gota a gota, es fa present. De la biblioteca a casa, a aquell ritme, hi ha tres minuts. Arriba xopa, però feliç, com un nen de cinc anys que ha embrutat, tant com ha volgut, les botes d'aigua noves.

Si no hagués passat tot això, classificaria la nit d'especial, en canvi ara només sap que ha estat diferent i li encanta. Diferent.
En això consisteix viure, oi? En fer, de tan en tan, quelcom diferent.