Fotògraf d'instants.

Un relat de: nana_17
Una mirada, precisament color mel.
Dues trucades igual d'esperançadores amb missatges completament diferents.
Tres noms amb el mateix nombre de lletres.
Un petó, amb previ avís però sense demanda.
Dos coneguts amb bicicleta.
Avui, l'edifici modernista més bonic de la ciutat.
Cinc minuts parada contemplant com tot gira.
Aire amb regust a sal.
Peus descalços sobre l'herba.
Olor a suat que es barreja amb lavanda d'aquí al costat.
Un raig de sol entre les fulles dels arbres.
Unes campanes tocant en punt.
Un somriu, el meu.
El so de les vies del tren al compàs del batec del cor.
Una abella que es disfressa de papallona sota una flor.
Un glop d'aigua fresa i la fresca sota l'ombra d'uns pins.
35º: la meva sang i la bicicleta sobre el terra.
Les fulles ballen al ritme del rierol.
De cop, una abraçada.
Ulls tancats.
Petó amb avís i paraules dolces a cau d'orella.
Una proposta.
Un somriure com a resposta.
Dos infants fent la croqueta en un camp de gespa.
Recuperar la respiració.
Màgia. Realitat.
Un mateix lloc.
Un món diferent per cadascú.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de nana_17

nana_17

63 Relats

72 Comentaris

62531 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,
xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.

Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.

Supersticiosa? No pas

Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.

És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.

Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.

Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!


Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima

Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món


Una abraçada forta i un somriure càlid!