L'amor sota la lluna

Benvolguda Lluna,

En les últimes hores m'està costant trobar-te. Potser és que encara no és prou fosc, potser és que he d'esperar fins a la nit. Tinc ganes de sentir-me iluminat per tu, protegit per la teva lluminositat aprop del mar i no ho aconsegueixo. Però tampoc defalleixo, sinó que espero aconseguir-ho.Només et demano que,mentre no puguem trobar-nos, siguis capaç d'esperar-me. Et prometo que et recompensaré. Valdrà la pena! Mentre no coincidim, et prego que m'iluminis sempre tot el camí fins a arribar a trobar-te.No voldria que aquestes paraules t'emocionéssin ni que et deixéssin sense saber què dir com ens ha passat també en les últimes hores. Només voldria que entenguéssis del que sóc capaç per trpbar-te, per poder estar amb tu de forma definitiva o fins i tot per arribar a seduir-te perquè et quedis nit i dia amb mi.

No deixis que aquestes paraules les tapin qualsevol dels teus enemics, ja siguin els núvols, o la pluja. Deixa que aquests mots plens de tendresa i autenticitat penetrin fins al fons del teu cor.No pensis que les paraules se les emporta el vent. Aquestes et prometo que no se les endurà están escrites amb els batecs del meu cor.Les paraules que se les emporta el vent, són perquè no eren autentiques. Aquestes ho són. No prenguis cada mot com a signe d'una obsessió, o unes ganes desenfranades per estimar.Simplement, si et plau, prent-te aquestes paraules com el que són:el desig de fer-te sentir que ets i sóc especial i per tant, avui havia de ser i será un dia màgic, encara que ni tu ni jo puguem tornar-nos a agafar de la mà.Simplement, i abans de finalitzar, només em queda dir-te que t'espero i t'esperaré, a la nit o fins quan calgui.Simplment vull que sàpigues que vull redescobrir l'amor amb tu, i voldria demostrar que val la pena estimar-te i estimar-nos.