I reconec que jo vaig sentir emocions semblants a les teves. Des de pensar que era una broma a pensar que algun dia retornaria, d'entre uns morts metafòrics (de la mort real no n'ha tornat ningú fins avui).
És un bell homenatge que subscric.

Com diu l'anterior comentari (per cert, d'un brillant relataire). Un retrat de l'home escindito de l'home sense atributs, que diria Musil.

La teva de lletres i la de la Natasha de sons. Gràcies per la curiosa relació que hi he entre la narració i el clip!

Poquetes paraules ben posades poden dir moltes coses.

Que sembla que entrin en la boira. Crec que són petites postals més que una novel·la. Contes independents. En aquest he entès que fas una metàfora de l'arribada del nazisme o dels feixismes en general.
Potser faltaria una breu estada de Lars a Espanya, que també dóna molt de sí.
Ànims.
Poesia en prosa però no pas llagotera sinó terrible, com havien fet ja alguns mestres.