T'escriuen els mots

Un relat de: gypsy

I tanco els ulls i novament et cerco entre nosaltres, ànima esvaïda. Vaig creure que no eres morta durant molt temps. Esperava els teus missatges esbojarrats i alhora profunds, travessant la distància que ens separava.
Restava abduïda davant la pantalla, necessitava aquells deu minuts de tu, on cada dia ens explicàvem com de cansades ens sentíem, clicant les tecles de l'ordinador, com posseïdes d'una alegria exaltada en retrobar-nos. Sempre ens animàvem l'una a l'altra, i rèiem virtualment, usant icones a mode de somriures o petons.

Alguna vegada parlàvem de la mort, les dues havíem estat a prop de l'abisme, no calia dir gaires coses, ens enteníem dins els silencis que es gronxaven entre nosaltres. Sé que algun cop ploraves, per la manera d'escriure. Aleshores, tots els dolors es conjuminaven i sorgien alhora, en un dia amarg, d'aquells que tots tenim, en què les hores esdevenen lentes i inacabables.
No vas tenir sort amb els homes que vas deixar entrar dins la teva vida. Em deies que era millor estar sola que mal acompanyada. No eres una persona submisa en cap sentit.

Vivies amb unes amigues, compartint pis. T'imaginava amb elles, ben segur que deuries ser la més agosarada i contundent. No tenies ni un bri de frivolitat en l'ànima que et consumia a foc lent i et forjava en la dona fascinant i difícil que s'intuïa que eres, plena de cares diferents i enriquidores, com en un prisma inesgotable.

Van passar els dies i malgrat em van dir que eres morta, jo no deixava de pensar que potser era un error i s'havien confós de persona. Seguia escrivint-te correus que mai no vas contestar.
No vas tornar i encara t'esperava dins la pantalla freda que ens va unir, i et pensava enriolada, fent-te la morta i apareixent amb un nou pseudònim dient:

- Era broma, t'ho vas creure? i jo:

- No, no m'ho vaig creure! sabia que tornaries.

Després, els dies i les hores ja no et respiraven i encara m'esdevé un plor de tant en tant, de no tenir-te cap més instant. El que em restava endins i em feia mal, era la sensació de no saber-te real, doncs no vaig poder veure't, ni tocar-te, ni besar-te en cap realitat viscuda.
Només una fotografia m'acosta a tu, ara que ja no hi ets. Això i els teus mots escrits i ferotges, d'una persona valenta, salvatge en les emocions. Vas ser per a mi un autèntic regal.

Per fi, he aprés a no esperar-te. En tinc prou amb tot el que vas escriure i amb el que llegeixo en la teva biografia, que encara avui m'esborrona.

Li dec quelcom a la literatura, i a aquesta pàgina en concret, doncs ens va unir per un temps efímer, però intens. La teva petjada roman dins meu, inesborrable.
Només puc dir-te, siguis on siguis, gràcies, per existir.



gypsy



Comentaris

  • Moltes felicitats!!![Ofensiu]
    bocidecel | 11-01-2009 | Valoració: 10

    I moltes gràcies per ser-hi, pel regal de les teves paraules! Una abraçada.

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Poema escrit per una dona amb una sensibilitat a flor de pell[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-11-2008 | Valoració: 10

    Una persona que coneix el dolor, potser l'angoixa, potser el pou negre de la desesperació? Una persona que valora l'amistat i la comunió de les ànimes afins i que plora la desaparició de l'altre, del calor de l'altre, la presència virtual de l'altre.
    Tens uns dots extraordinaris com escritora. Enhorabona i petonets

  • Humanitat dolguda[Ofensiu]
    franz appa | 17-11-2008

    Massa allunyat en el temps per conèixer la persona de qui parles -la persona que va deixar els seus escrits-, en canvi puc apreciar el que hi ha d'universal en aquesta emotiva i emocionant elegia.
    Perquè sempre es pot extrapolar del sentiment particular, quan és real, quan el recorre l'hàlit estremit de l'emoció pregona, el sentiment general de la humanitat dolguda.

    Una abraçada,
    franz

  • ET QUEDEN ELS RECORDS...[Ofensiu]
    nuriagau | 17-11-2008 | Valoració: 10

    ... els seus escrits, la fotografia i aquest meravellós relat que descriu els teus sentiments als dies posteriors a aquesta pèrdua.

    Núria Gausachs i Cucala

  • Crec que el més difícil...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 16-11-2008 | Valoració: 10

    d'acceptar quan algú a qui volem marxa, és el fet de que a partir d'aquell moment queden els records i només són aquests els que ens permetran que sigui altre cop a prop nostre. Voldriem viure presents que ja no són possibles. El temps però ens convenç de que disposem dels tresors més valuosos que ens ha pogut deixar: els moments compartits.
    Com sempre, tot el que escrius s'embolcalla de sentiments que traspassen la pantalla.
    Una abraçada

  • Un text[Ofensiu]
    M.Salles | 14-11-2008 | Valoració: 10

    sensible i colpidor. Com gairebé tots els teus.
    Tan sols en conec les referències, d'allò que expliques. Però no em cal conèixer gaire res més. Tu ho expliqes prou clar.


    M'alegro que tornis a ser per aquí.

  • M'has deixat[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 12-11-2008 | Valoració: 10

    sense paraules, sense alè, sense res. Perquè en llegir el teu relat m'ho has xuclat tot.
    La tristor m'envolta i unes llàgrimes li fan costat.
    Gypsy, ha estat un gran plaer lliscar enmig dels teus sentiments.
    Un petó ben fort , ara virtual. Però el diumenge ben real!
    Mercè

  • No coneixia la Marla...[Ofensiu]
    annah | 12-11-2008 | Valoració: 10

    però estic segura que la teva descripció li fa justícia!

    Estic convençuda que sigui on sigui ella també et troba a faltar!

    Una abraçada immensa!

    Anna

  • Sentiments retratats[Ofensiu]
    bocidecel | 12-11-2008 | Valoració: 10

    M'agrada veure el relat publicat, t'agraeixo que hagis decidit compartir-lo, que ho hagis pogut fer, perque val la pena.
    Aquest és el comentari del repte:
    Un relat que surt d'un pou de sentiments, una descripció frapant d'una absència, que demostra la fortalesa d'uns vincles d'amistat desenvolupada virtualment. Uns tocs poètics i alguna llicència que reforcen el sentiment angoixant de solitud. Un relat plè de sentiments, una ferida que encara sagna perque el buit d'una absència només s'omple de silenci. El relat m'ha agradat i m'ha trasbalsat. T'animo a que el revisis i el publiquis, per la força que transmet i per uns sentiments que segurament son compartits.
    Crec que l'has arrodonit, conservant-ne tota la força, retrat fidel del dolor d'una absència.

    Una abraçada i gràcies.

  • En honor a ella[Ofensiu]
    lluisba | 12-11-2008 | Valoració: 10

    Vaig decidir llegir la novel·la del Palahinuk en la qual inspirava el seu pseudònim. Vaig rellegir aquella figura hiperbòlica, fràgil, un personatge que es desintegra en el no-res perquè és tan sols lleu com l'aire.
    La Marla de "El club de la lluita" és la creació d'una imaginació recargolada, amant simultània de dos homes antagònics i complementaris. un és la llum, l'altre la tenebra. Però tots dos viuen en l'infern. Quan algú decideix usar aquest pseudònim potser ens adverteix que és tendre, subtil i vaporós. Com va ser la Marla de RC.
    A vegades penso: que els qui decideixen marxar ens donen una lliçó. Ens assenyalen un punt. Ens recorden una memòria. Ens pregunten.
    No sempre tenim bones respostes, oi?

  • Entenc de qui parles (suposo)[Ofensiu]
    Miquelet | 12-11-2008 | Valoració: 10

    I reconec que jo vaig sentir emocions semblants a les teves. Des de pensar que era una broma a pensar que algun dia retornaria, d'entre uns morts metafòrics (de la mort real no n'ha tornat ningú fins avui).
    És un bell homenatge que subscric.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

430051 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu