T'escriuen els mots

I moltes gràcies per ser-hi, pel regal de les teves paraules! Una abraçada.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Una persona que coneix el dolor, potser l'angoixa, potser el pou negre de la desesperació? Una persona que valora l'amistat i la comunió de les ànimes afins i que plora la desaparició de l'altre, del calor de l'altre, la presència virtual de l'altre.
Tens uns dots extraordinaris com escritora. Enhorabona i petonets

Massa allunyat en el temps per conèixer la persona de qui parles -la persona que va deixar els seus escrits-, en canvi puc apreciar el que hi ha d'universal en aquesta emotiva i emocionant elegia.
Perquè sempre es pot extrapolar del sentiment particular, quan és real, quan el recorre l'hàlit estremit de l'emoció pregona, el sentiment general de la humanitat dolguda.

Una abraçada,
franz

... els seus escrits, la fotografia i aquest meravellós relat que descriu els teus sentiments als dies posteriors a aquesta pèrdua.

Núria Gausachs i Cucala

d'acceptar quan algú a qui volem marxa, és el fet de que a partir d'aquell moment queden els records i només són aquests els que ens permetran que sigui altre cop a prop nostre. Voldriem viure presents que ja no són possibles. El temps però ens convenç de que disposem dels tresors més valuosos que ens ha pogut deixar: els moments compartits.
Com sempre, tot el que escrius s'embolcalla de sentiments que traspassen la pantalla.
Una abraçada

sensible i colpidor. Com gairebé tots els teus.
Tan sols en conec les referències, d'allò que expliques. Però no em cal conèixer gaire res més. Tu ho expliqes prou clar.


M'alegro que tornis a ser per aquí.

sense paraules, sense alè, sense res. Perquè en llegir el teu relat m'ho has xuclat tot.
La tristor m'envolta i unes llàgrimes li fan costat.
Gypsy, ha estat un gran plaer lliscar enmig dels teus sentiments.
Un petó ben fort , ara virtual. Però el diumenge ben real!
Mercè

però estic segura que la teva descripció li fa justícia!

Estic convençuda que sigui on sigui ella també et troba a faltar!

Una abraçada immensa!

Anna

M'agrada veure el relat publicat, t'agraeixo que hagis decidit compartir-lo, que ho hagis pogut fer, perque val la pena.
Aquest és el comentari del repte:
Un relat que surt d'un pou de sentiments, una descripció frapant d'una absència, que demostra la fortalesa d'uns vincles d'amistat desenvolupada virtualment. Uns tocs poètics i alguna llicència que reforcen el sentiment angoixant de solitud. Un relat plè de sentiments, una ferida que encara sagna perque el buit d'una absència només s'omple de silenci. El relat m'ha agradat i m'ha trasbalsat. T'animo a que el revisis i el publiquis, per la força que transmet i per uns sentiments que segurament son compartits.
Crec que l'has arrodonit, conservant-ne tota la força, retrat fidel del dolor d'una absència.

Una abraçada i gràcies.

Vaig decidir llegir la novel·la del Palahinuk en la qual inspirava el seu pseudònim. Vaig rellegir aquella figura hiperbòlica, fràgil, un personatge que es desintegra en el no-res perquè és tan sols lleu com l'aire.
La Marla de "El club de la lluita" és la creació d'una imaginació recargolada, amant simultània de dos homes antagònics i complementaris. un és la llum, l'altre la tenebra. Però tots dos viuen en l'infern. Quan algú decideix usar aquest pseudònim potser ens adverteix que és tendre, subtil i vaporós. Com va ser la Marla de RC.
A vegades penso: que els qui decideixen marxar ens donen una lliçó. Ens assenyalen un punt. Ens recorden una memòria. Ens pregunten.
No sempre tenim bones respostes, oi?

I reconec que jo vaig sentir emocions semblants a les teves. Des de pensar que era una broma a pensar que algun dia retornaria, d'entre uns morts metafòrics (de la mort real no n'ha tornat ningú fins avui).
És un bell homenatge que subscric.