Potser és perquè fa poc que sóc en aquest espai, però de ben segur que em passarà sempre, que em fa tanta il·lusió rebre comentaris dels meus relatrs, ara que m'he decidit a penjar-los. Moltes gràcies a tots, així ens retroalimentem per seguir escrivint, creant, imaginant, desitjant, fruint.,..
Però un dubte em corprèn: qui és aquest billy white que m'anomena amb un sobrenom que jo no uso ara, i perquè no puc accedir als seus relats ja que sembla com si no estés registrat?

Manuel,

he vingut a buscar algun relat teu després de veure que m'has comentat un text. Moltes gràcies, m'anima que em llegiu i em comenteu; només fa tres dies que sóc aquí (dins la web dels relataires) i el cor em fa un sotrac quan m'arriba un missatge avisant-me que tinc un comentari. He volgut veure com escriu qui m'ha llegit i... ooooooh! Ets un autor prolífic i molt i molt llegit!

He començat per aquest, a l'atzar, atreta pel títol, i he acabat amb bon gust de boca, tot i que durant el relat et sents corprès, un xic angoixat, intrigat. El final és molt encertat. Tens una ploma sensible que capta els matisos de l'ànima. I m'animes a llegir-te més. Fins a la propera.

Actualitat i humor, una bona combinació. El punt just d'ironia i molta crítica exposada amb aparent serenitat. la veritat, una boníssima idea, i el resultat aconseguit.
He anat a buscar un relat teu perquè tu has estat el meu primer comentarista i volia veure alguna cosa teva. Gràcies per donar-me la benvinguda. N'he enviat un parell més, però encara no han estat publicats.
Crec que m'ho passaré bé en aquest espai, però el perill és que enganxa!
Entenc que no puntuis, un número no fa justícia.