Allo que en diem estimar.

Un relat de: Manuel de Lino

La vaig trobar en mig de les pagines de la web, tenia la feblesa del ser que ha sofert o que sofreix, les ferides de allò que en diem estimar. Les seves ferides no es veien de lluny, et tenies que apropar per veure-les, era a les hores quan adverties com el cor li sagnava per una ferida, que mal cicatritzada brollava sang i llàgrimes.
Era un ser desvalgut, llançat en mig de unes lletres. Un cos menut, que donava en qui pensar.
Hi havia una tristor que feia girar cua, a les hores en vaig imaginar aquells marrecs que veiem a les noticies i ens fan canviar de canal.
Volia ser fort, i en vaig seguir apropant, dia a dia, pas a pas, aquell ser desvalgut no es movia, i el seu cor seguia plorant i patint.
Jo també era feble, tot i estar tocant el seu cos nu, com de porcellana i marbre, s'hem feia difícil alçar-lo. Ara al tenir-lo al costat vaig veure que era un cos ple de estralls, fets per mil cops de vent.
Com bonament vaig pogué el vaig embolcallar, amb mans tremoloses, tot pregant que no es desfés amb el meu contacte.
Els seus ulls eren foscos i es movien amb el batec suau del cor, casi sense moure un múscul, la seva pell tremolava amb el fred del desencís, no va dir res; tampoc haguera pogut.
La seva boca era tancada com per no ofendre, encara que els seus llavis, d'un vermell lluminós donaven a entendre que un dia havia parlat massa.
Al aixecar-la al aire vaig veure que no en calien molts de esforços, era un esperit, el seu cos era cosit a un alè de vida, un anima solta en mig de la ferum de la gent.
Els seus braços com dos espelmes es van aferrar al meu coll, els seus ulls ara en miraven cridant el que la seva gola es negava a dir. Sols una paraula.
.- Pietat.
Quin ésser pot ser el que hagi fet tant mal, vaig pensar.
I al mirar altre cop al fons dels seus ulls vaig veure . . . un home.



Comentaris

  • La Banyeta del badiu | 20-09-2005 | Valoració: 10

    Hi ha molta gent ferida, quasi de mort. No solsament maten les guerres, els desastres naturals ,la fam,els accidents i un llarc etc.Si no que també , molta gent mora de soletat, tristesa, por, angoixa.
    Tots porten o portem dins els ulls i el cor les paraules: "Ajuda,pietat, no em fassis mal" . Molta gent no ho sap veure, aquesta és la trista realitat.

    Moltes gràcies per tot. Un petonet. Pilar

  • Afecte[Ofensiu]
    Queca | 04-06-2005 | Valoració: 9

    Afecte i tendresa és el que necessiten aquestes persones, i confiança. Que creus que aquella persona que se'n va i et deixa el cor destrossat és la teva vida, però desprès te'n adones que continues vivint, amb o sense ell/a, i aprens a conviure amb el dolor, passant a ser record, i amb el temps, oblit. La vida s'ha de viure amb coratje i sobretot amb amor, i el més important és saber que tens algú allí, esperant-te per donar-te una abraça i caliu. Comparteix i estima. I quan et sentis sol/a, crida.

  • Molt agraïda Manuel.[Ofensiu]

    He quedat agradablement parada amb el teu comentari . Només puc dir : Moltes gràcies Manuel !.
    Respecte a la teva pregunta:
    El " BADIU " és una paraula que a Badalona es fa servir per anomenar L'EXIDA d'una casa.
    El "MICACO" ( No és un MONO, ...no!, encara que a Badalona, tenim : EL ANIS DEL MONO, jajaja, perdona, no m'hen he pogut estar, ejem. )bé, el "MICACO" és el fruit del NESPRER en castellà " NISPERO".
    Bé Manuel, m'agrada molt la manera en que relates les històries.Felicitats i gràcies.

  • Ets tot un senyor.[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 24-05-2005 | Valoració: 10

    Un relat com el teu, només s'escriu amb l'ànima.Continua així.
    Felicitats.

  • tendre i suau[Ofensiu]
    Shu Hua | 02-05-2005

    com diuen més avall, ets un cavaller, el senyor que tracta amb suavitat i tendresa la dona que ha patit, potser maltractaments, potser abandó. Cal molta paciència i serenitat per afrontar aquests casos. i molt d'amor.
    una abraçada
    Glòria

  • Ets un cavaller[Ofensiu]
    AINOA | 26-04-2005 | Valoració: 10

    Es un bonic relat, malgrat la situació d'aquesta pobre noia.
    Mostre ser una persona amb molta sensibilitat i feblesa.
    No cambies mai i cuida a aquesta noi que aquell esser va ferir.
    Una abraçada molt forta.

  • L'amor fa mal...[Ofensiu]
    kispar fidu | 26-04-2005

    tot i que no sempre! però sovint ens fa mal...
    Una dolça ànima que ha patit degut a una antiga relació... el "culpable": (en aquest cas: un home). Estimar ens pot fer molt de mal. Tot i que també ens dóna moltes alegries i un munt d'experiències meravelloses!

    La veritat, és que no he acabat d'entendre o de desxifrar el principi del relat... la nois de qui parles és d'aquí el web? (és que a l'inici ho he pensat... però després se m'ha fet estrany...)

    Apali! seguiré llegint-te! ;)

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Llibre | 25-04-2005

    ...especialment, com fas avançar aquest relat. Tot plegat es mou dins un món eteri i emboirat, com si res no fos cert i alhora es tractés d'una crua realitat. Vas descabdellant una història plausible, que podem trobar a la cantonada, en girar el carrer... però no sabem cap on la faràs anar.

    I en el moment en què percebem que arribes al final, que el relat s'acaba, just en aquell moment una frase per cloure el dolor escolpit amb tantes paraules: "I al mirar altre cop al fons dels seus ulls vaig veure . . . un home."

    Dit així, "un home", amb aquesta força que emana de tota l'energia i passió dipositada al llarg del relat, aconsegueixes universalitzar la figura, i adonar-nos que no es tracta d'un home concret, sinó que el teu crit va cap a l'home, en general.

    Bé: aquesta és la lectura que jo n'he fet, és clar. Puc estar ben equivocada.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • un home..[Ofensiu]
    Ainoa | 25-04-2005

    Entre tots ens fem mal i entre tots ens llepem les ferides per sanar-les, que és d'estrany, oi??

  • La inmensitat[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 25-04-2005 | Valoració: 9

    La inmesitat de la foscor i del dolor és fins i tot un lloc de encontre on dos esperits ferits poden trobar-se i aixpoplugar-se mútuament.

    Crees unes imatges impactants.... que ens fan volar la imaginació i portar la mirada més enllà de les paraules.

  • Et llegiré més[Ofensiu]
    marty | 14-04-2005

    Manuel,

    he vingut a buscar algun relat teu després de veure que m'has comentat un text. Moltes gràcies, m'anima que em llegiu i em comenteu; només fa tres dies que sóc aquí (dins la web dels relataires) i el cor em fa un sotrac quan m'arriba un missatge avisant-me que tinc un comentari. He volgut veure com escriu qui m'ha llegit i... ooooooh! Ets un autor prolífic i molt i molt llegit!

    He començat per aquest, a l'atzar, atreta pel títol, i he acabat amb bon gust de boca, tot i que durant el relat et sents corprès, un xic angoixat, intrigat. El final és molt encertat. Tens una ploma sensible que capta els matisos de l'ànima. I m'animes a llegir-te més. Fins a la propera.

  • Fantàstic[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 06-03-2005 | Valoració: 10

    Crec que la imatge que dona el teu relat es impactant, com una persona, se'n trobauna altre de ven perduda, en la imensa foscor de els seus mals....FÀNTASTIC.

    Petons i abraçades

  • increible[Ofensiu]
    Perestroika | 06-03-2005 | Valoració: 10

    felicitats

  • Hi ha homes[Ofensiu]
    Atlàntida | 13-02-2005 | Valoració: 10

    que no es mereixen cap llagrima nostra i ni ha d'altres que ens obren el cor, a on veiem sinceritat, amor, apoio, compresió.
    Hi ha alguns que no saben que es estimar, nomes saben allo que en diem estimar, però que ells no saben els que vol dir.
    I també dir-te que gracies per el teu comentari i que es una bona collita la del 59, com d'altres també ha donat poetes sensibles.
    I gracies a la Merihan, que es encantadora, tinc la oportunitat de llegir els teus poemes.

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    red_sh | 09-01-2005 | Valoració: 7

    es un bon relat felicitats esper-ho que n'escriguis molts mes

  • SUPERDEU!!![Ofensiu]
    Capdelin | 08-01-2005 | Valoració: 10

    no... no faré aplaudiments convencionals, ni tiraré floretes "peloteres", ni escriuré comentaris de cumpliment, ni em tornaré fòssil dient "oh, m´ha agradat molt"...
    no... no et diré que ets un geni, que l´escrit és original, que és una condensació de tendresa, que et mereixes un deu...
    no... callaré...ni tan sols posaré música de fons, ni el tornaré a llegir dues vegades...
    no... agenollaré la meva ànima... i en silenci... t´acompanyaré... portant en els braços aquest escrit, tros de vida tràgic... i mirant pels ulls del relat, veuré que l´ha escrit... UN HOME!!!
    crec que... el FINAL "i al mirar altre cop al fons dels seus ulls... vaig veure... un home"... val un 10, ell sol corona de valor literari, el relat magistral.
    no et coneixia gaire... i des d´ara... et considero, company i amic... un MESTRE!!!
    gràcies per aquest regal... ja no necessito llegir res més per ara... estic ple!
    una abraçada...

  • m'has emocionat![Ofensiu]
    Ullets | 05-01-2005 | Valoració: 10

    De fet ja he comentat aquest relat... però acabo de llegir el teu comentari, i m'he emocionat. No sabia on anar-te a buscar, com dir-te quelcom, però he imaginat que llegiries el que ara mateix estic escrivint.

    Abans de res moltes gràcies per tot el que dius, t'ho dic amb el cor a la mà (si és que algun dia puc tocar el meu cor amb la mà).

    Desde aquí, desde la meva comoditat, desde els meus petits "luxes" com és tenir aigua calenta a casa, dir-te que endavant! Estic d'acord amb tu, la vida no sempre és justa, i no tothom es afortunat de fer allò que vol i creu a cada instant. Ets molt gran, però no ho dic pas d'edat, no m'ho sembles, et sento proper tot i que probablement si ens posessin a parlar t'avorriries de seure el costat d'algú com jo, però et sento aprop.

    Saps que de fet, m'agradaria que ni per un instant estar asseguda aquesta taula de fusta, per compartir amb vosaltres una estona qualsevol, per sentir el que tu sents, però sobretot crec, per poder entendre't millor.

    Si desde aquí puc fer quelcom, per tu (brillant escriptor de les realitats de la teva vida), o per aquelles que t'acompanyen, crida! Fes-m'ho saber!!!

    Cal gent el mon com tu. Cal gent el mon com vosaltres. Diga'm jove e idealista, diga'm nena en un mon d'adults, diga'm somiadora... però sobretot diga'm Sílvia, amb totes els coses bones i dolentes, jo crec en vosaltres.

    Rep una molt forta abraçada!!!! i cuida't molt siusplau! Se que ara més que mai... tu et cuides, per què sinó probablement ningú ho pot fer per tu.

    Desde aquí desitjar-vos una "bonica" nit de reis...

    Uns quants milers de petons!

    Sílvia

  • Genial![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 03-01-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu escrit, la descripció que fas d'aquesta persona tant especial és genial. En alguns moments he tingut alguns dubtes: no sabia si ella era la que havia fet tant de mal que no podia ni tan sols alçar-se o si li havien fet tant de mal a ella. Finalment entenc, que un home era el causant de tant de mal i d'aquesta seqüela profunda a la pell que li ha deixat.
    Aquest text és un torrent de sensibilitat!
    Tu també ets una persona molt especial, amb relats així no en deixes cap dubte.

    Només un però: fas algunes faltes ortogràfiques. Tu i jo sabem que això és el que menys importa, però suposo que quan més sucre més dolç, no?

    Per cert, el meu cognom té un origen musulmà...
    O sigue que no sé si ets vident o psicòleg, però encertes amb les teves impressions!

  • completament necessari... [Ofensiu]
    Ullets | 02-01-2005 | Valoració: 10

    Sí... comprenc la teva sensació! De fet, sempre penso que cal mes gent el món com tu, gent que pugui veure mitjançat els ulls, un munt de matisos preciosos i sovint pugui veure les escletxes el cor, que un home ha fet.

    No canvis mai, no tanquis mai aquests ullets que et fan ser tan especial, i si et tornes a trobar una personeta que necessita de la teva calor, no ho dubtis! ets necessari pel mon!

  • Es un comentari . . .[Ofensiu]
    Bruixeta | 02-01-2005 | Valoració: 10

    o un fet, et paseiges per el mont recullin la brosa, i vols cambiar una societat machista que ens oprimeix i despres ens llança oblidant el nostre sentiment.
    Ara, ho se a qui votare a les proximes eleccions.
    Ets el meu candidat.
    Ens deus el relat de Orient.
    salut.
    Marta.

Valoració mitja: 9.69

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: